Els Viatges d'en Xavi i la Txell

S-21: la història recent de Cambodja

2012-03-07T09:11:00.006+01:00

Cambodja té la desgràcia d'haver patit un dels genocidis més grans del món. I per desgràcia no fa pas massa anys i a dia d'avui encara hi ha antics caps del règim pendents de sentència.

Pol Pot volia convertir el país en una macro cooperativa agrària i inclús va canviar-ne el nom per "Kampuchea Democràtica". Per assolir aquest objectiu, el règim terrorífic dels Jemers Rojos va arrasar les ciutats i va deportar-ne la població als camps per treballar com a esclaus, va matar els intel·lectuals o qualsevol possible amenaça, les persones que portaven ulleres o parlaven un idioma estranger era motiu suficient perquè fossin assassinats, el mateix final van córrer els monjos budistes i religiosos. El règim volia esborrar qualsevol rastre del passat i iniciar una nova era, així que va derruir monestirs, temples i qualsevol monument històric, la paranoia del règim va arribar fins al punt que va canviar el calendari i l'entranda del nou règim va passar a ser l'any 0.

antigues aules convertides amb presons

I tot això passava el 1975, poques setmanes abans de la finalització de la guerra del Vietnam. Tots els països veïns i el món sencer giraven l'esquena a Cambodja, i no va ser fins el 1979 que el Vietnam va alliberar Phnom Penh. Tot i així, el règim va continuar instaurat a gran part del país i per vergonya de la ONU va mantenir l'escó de Cambodja en mans del règim, exactament fins el 1991. Finalment la ONU va intervenir i després de dos anys de govern provisional, va ser al 1993 que es van celebrar eleccions a Cambodja.

víctimes del genocidi, documentat pels propis Jemers Rojos

Malgrat tot, l'infame personatge encara va poder acabar els seus dies tranquil·lament a Cambodja, va morir al llit al 1998. Però, no va ser fins el 2007 quan van detenir qui havia estat la mà dreta de Pol Pot, i les dones respectives que eren germanes, actualment jutjats a Cambodja en el Cas 002 i encara pendents de sentència.

Es calcula que van morir en mans del règim de Pol Pot entre 1.500.000-2.000.000 de persones.

S-21

La Presó de Seguretat 21, coneguda com a S-21, entre 1975 i 1979, quan van prendre el govern les forces de Pol Pot, van transformar les aules d'aquest institut en sales de tortura i detenció i avui dia convertit en el Museu de Tuol Sleng per recordar les atrocitats realitzades pel règim dels Jemers Rojos a les futures generacions.

vista exterior d'un dels 4 edifics de S-21

Quan les tropes vietnamites van alliberar Phnom Penh es van trobar una ciutat totalment arrasada i pràcticament buida, i en la presó S-21 hi quedaven 7 supervivents i 14 cossos totalment descomposats, enterrats actualment al pati de l'escola.

els passadissos de la presó S-21

S-21 és el museu més esgarrifós que hem vist mai, on s'hi ha practicat un dels genocidis més grans que es coneix de la història de Cambodja. En el seu punt àlgid es van arribar a matar 100 persones diàries en aquest centre, i un total de 17.000 reclusos en els pocs més de tres anys que va funcionar, els presoners finalment eren portats al camp d'extermini Choeung Ek, actualment un parc en record a les víctimes i 8.000 calaveres exposades.

Més informació a www.dccam.org o www.yale.edu/cgp

Phnom Penh

2012-03-07T07:29:00.003+01:00

Arribats a Phnom Penh ens disposem a recórrer la ciutat, una ciutat desolada al 1979 quan els vietnamites la van alliberar del genocida Pol Pot.

Hem disposat de poc temps per passejar per aquesta ciutat, així que la vam visitar amb moto taxi, una molt bona experiència que fins al moment no havíem provat, anar de 3 en moto, la manera més ràpida i econòmica.

filat de la S-21

Vam començar el dia visitant el museu S21 i el camp d'extermini Choeung Ek, per posar-nos al dia de la lamentable història recent d'aquest país, el qual dedicarem un post específic. Dinem al mercat central i tornem al guesthouse a fer una migdiada, ja que la calor és insuportable. Acabem el dia passejant pel passeig nou de trinca al costar del riu Tonlé Sap, i sopem al mercat nocturn, molt recomenable, on mengem sobre unes estores asseguts a terra.

Good Bye Vietnam!

2012-03-03T07:04:00.006+01:00

Hem travessat Vietnam de Nord a Sud, passant del fred a la calor més sufocant i vinguent de l'oest del país, per la frontera amb Laos. D'aquesta manera hem pogut conèixer el nord, el famós, i també una mica decepcionant poble de Sapa. Sapa ens ha semblat molt i molt turístic, una mica com la resta del país. És el que té Vietnam, que tots els punts d'interès turístics es centren a la costa, així és ben normal que gairebé tothom faci la mateixa ruta. Això fa que alhora de fer alguna visita sigui molt més fàcil, econòmica i ràpida fer-la a través d'una agència de viatges que fer-la pel teu compte, i aquest aspecte tampoc ens ha acabat de convèncer.

El temps que hem enganxat durant la nostra estada al país no ha estat del tot favorable i no ens ha ajudat per poder justificar el país d'una altra manera. Però, malgrat tot això, que segurament amb bon temps haguéssim vist el país amb uns altres ulls, considerem que Vietnam encara conserva força l'autenticitat del país, la gent encara vesteix els típics barrets vietnamites. És ben normal veure les dones passejant pels mercats amb un mocador tapant-se el nas i boca, un barret vietnamita i unes cistelles penjades dels hombros on hi tenen les mercaderies a punt de vendre.

Halong Bay from Txell i Xavi on Vimeo.

En general en emportem un bon record de Vietnam, la Halong Bay és brutal i la recomanem a tothom qui vingui per aquesta part de món, Hué i Hoi An són dues boniques ciutats, amb un munt d'història per descobrir i val moltíssim la pena caminar pels carrerons de l'actual capital de Hanoi i de Saigon, l'antiga capital. Sens dubte la última parada al país és la que ens ha permès conèixer de més a prop una mica més de la Guerra del Vietnam.

I, ja per acabar amb les reflexions del país, farem esmena al menjar, tot i que Vietnam té fama de gaudir d'una bona cuina, per nosaltres no ha acabat de ser del tot atractiva, i hem menjat molt millor a les pardadetes del carrer dels seus països veïns que no pas aquí, però una cosa ben certa és la gran varietat de plats dels que disposa aquesta cuina.

Ens despedim de Vietnam pel sud, per una de les fronteres més fàcils i més concorregudes del país, pel pas de Bayvet, direcció a Phnom Phen, la capital del país veí, Cambodja.

I si voleu mirar les fotos també les tenim penjades!!

Ciutat Ho Chi Minh, l'antiga Saigon!!

2012-02-26T19:23:00.004+01:00

Abans d'arribar a la Ciutat de Ho Chi Minh ja ens havien dit que no valia massa la pena i que era molt millor Hanoi, no ens ha desagradat però no repetiríem, suposem que la mala fama ve de la gran quantitat de motos i l'horrorós trànsit de la ciutat. Tot i així, ens ha encantat poder passejar pels carrers i carrerons d'aquesta ciutat, on a tota hora hi ha gent practicant esport als parcs, des de balls a aeròbic i sense importar l'edat, quan més gran més àgil. Una ciutat caòtica en constant moviment, a rebentar de motos, només això ja li dóna carisma. Una ciutat on girant el cap de banda a banda es poden reviure els records del passat veient-ne la cara més trista, amb edificis vells i a punt de caure, i alhora quedar impressionat amb els grans gratacels que hi ha i que això ja demostra que Vietnam està en constant i imparable creixement.

Good morning Vietnam!!! 1, 2, 3, ...

Visitar la Ciutat de Ho Chi Minh, antigament Saigon, ens ha ajudat a conèixer de més a prop la cruel història que ha patit aquest país no fa pas gaires anys, potser això també ens ha ajudat a entendre perquè la gent, en general, són bastant antipàtics, en comparació amb la gent de Tailàndia o Laos. Aquí hem visitat el Museu de la Guerra, que creiem que s'ha de tenir fetge per poder veure algunes de les fotos que s'hi exposen, víctimes de torturacions o de gent que va néixer amb malformacions. Hi hem vist tot el que un es pugui imaginar i més, relacionat amb una guerra, des de gàbies minúscules on s'hi tancaven fins a 6 o més presoners a tancs i armes de tot tipus.

imatge de la guerra del Vietnam

Aquesta visita ens ha portat a fer una excursió a Cu Chi per visitar-ne els famosos túnels que als anys 60 van estar sota el control del govern comunista del Vietnam. Es tracta de més de 30 km de passadissos subterranis que unien l'antiga capital vietnamita amb la frontera de Cambodja. Només de fer uns 100 m per dins els túnels ja n'hem tingut prou, ens ha semblat esfereïdor el que aquesta gent hauria pogut viure durant dies i mesos en un lloc com aquest, on la sensació de claustrofòbia és brutal.

la Txell provant les dimensions dels túnels de Cu Chi

I la última visita a la ciutat, i per nosaltres del tot prescindible, ha estat el Palau-Museu de la Reunificació. Aquí el 30 d'abril del 1975 es va declarar la fi de la guerra i des de llavors el palau s'ha mantingut tal i com estava.

i per tancar la nostra etapa al Vietnam, un passeig en barca pel delta del Mekong, compartint barca amb un català, en Nacho.

I no podíem marxar de Vietnam sense conèixer el delta del Mekong, i això hem fet, tot i que ens ha decepcionat, i és que esperàvem trobar-nos amb un paisatge ple de camps d'arròs i no n'hem vist ni un, ens ha agradat poder passejar amb barca pels seus manglars en companyia d'en Nacho, un català, que està viatjant pel sud est asiàtic.

i per acabar una foto que ha sorprès a molta gent!!! :-)

La bonica Hoi An

2012-02-23T19:10:00.002+01:00

Hoi An és una de les localiats més boniques i plenes d'històries de tot Vietnam, ideal per passejar-hi, gaudir de la seva cuina i fer-te un traju a mida. És un poblet a peus del riu Thu Bon i malgrat les guerres, continua intacta i pot gaudir de la seva arquitectura ja que es conserven un bon nombre de temples i cases antigues per visitar.

L'encant de Hoi An és el casc antic, només transitable per ciclos i peatons, la qual cosa ja la fa bastant més tranquil·la que altres llocs del país. A la nit el pont que separa Hoi An de la illa de Cam Na s'il·lumina amb fanalets de colors, igual que tots els carrers riberencs.

detall d'un fanalet al pont japonés

Hoi An és famosa pels fanalets de seda de colors i quan hi ha lluna plena es celebra la nit llegendària, es prohibeix l'accés a qualsevol vehicle que vulgui entrar al casc antic, tot es revesteix de lamparetes, hi ha un munt de parades de menjar tradicional i fins i tot es pot espectacles al carrer, però nosaltres no hem tingut la sort d'arribar-hi en lluna plena. Tot i així, no sabem si ho hauríem disfrutat com cal, ja que ens ha plogut cada dia dels que hi hem sigut.

un parell al famós pont de Hoi An tot gravant un esquetx pel Club de Viatges de cares al II Congres de la Volta al Món

I com a símbol de la ciutat i principal punt d'interès, el famós pont japonès cobert, construït per la comunitat japonesa de Hoi An per poder-se comunicar amb els barris xinos de l'altra banda del riu.

ara si, sense ningú pel mig, el pont japonés cobert

Antigament va ser dels ports més importants del sudest asiàtic i han sabut mantenir aquell esperit comercial ja que també és ben famosa per les compres, sobretot de roba, hi ha un bon número de sastreries i és que fer-se un traju, una jaqueta o fins i tot unes sabates a mida és tota una ganga.

I és aquí on es pot gaudir del típic Cao Lau, noodles plans, picatostes, soja i verdura i petits trossos de porc. Hi ha altres delicatessen com el Wonton, per nosaltres semblant als natxos mexicans però farcits de carn i amb una saltejat tipus sanfaina per sobre, i finalment la White Rouse, gambes enrotllades amb paper d'arròs i cuites al vapor. Tot i que aquestes coses les ha disfrutat més en Xavi, no es pot pas dir que siguin dolentes perquè segur que seria mentida!

fotos via Iphone, ja que la pluja no permetia tirar fotos amb la càmara reflex, així que la qualitat no és massa bona... :-(

un dels molts locals riberencs per sopar o pendre una copa

per fi a Hoi An hem trobat les mítiques cerveses de barril a 0'10 cèntims!! A la teva salut Miguel!!

I els que no ens heu pogut seguir pel facebook, aquí deixem les imatges del nostre pas per cal barber!!!

La ciutat imperial de Hué

2012-02-21T17:08:00.002+01:00

Hué és l'antiga capital imperial i considerada el centre cultural i intelectual de Vietnam. La conformen la bonica Ciutadella en ruïnes, declarada Patrimoni Mundial, i una gran quantitat de tombes i pàgodes que hi ha pels voltants.

La nostra estada a Hué s'ha centrat amb la visita a la Ciutadella, la que va ser la ciutat imperial, construïda l'any 1804 i amb algunes construccions en ruïnes degut als bombardejos que va patir per part dels francesos i americans. La Ciutadella és una ciuat dins d'una altra ciutat, on vivia l'emperador i des d'on es governava la ciutat imperial. Visitar-la val força la pena. Hi ha construccions més fetes caldo que altres, actualment en procés de restauració, un lloc ple de jardins secrets, llacs i salons d'arquitectura xinesa. Nosaltres destaquem la Ciutat Prohibida Púrpura, la residència privada de l'emperador, pel seu bon estat de conservació i per la història que s'hi amaga al darrera, ja que només hi tenia accés el propi emperador i els eunucs, homes castrats, els únics servents que no suposaven cap amenaça per a les seves concubines, les seves amants.

A Hué hi ha un munt de restaurants als carrers, i és el millor lloc del país on es pot probar una de les seves especialitats culinàries, el Banh Khoai, pastís d'arròs, que ben poc s'assembla a un pastís, és com una truita amb una massa semblant a la d'una creppe, hi ha qui hi posa un ou de guatlla, soja, pastanaga, gambes seques, un tros de carn de porc, però sempre acaba tinguent un punt massa d'oli, tot i així no és dolent.

Coincidència per nosaltres, hem arribat en aquesta ciutat el dia 14 de febrer i tot i que nosaltres, com a bons catalans, celebrem el dia dels enamorats el dia de Sant Jordi, hem disfrutat veient als vietnamites celebrant aquesta diada. Ens hem fet un bon fart de veure parelles entre vehicles de dues rodes, acompanyats d'un bonic ram de flors o una capsa de bombons. Fins i tot, al voltant del riu Song Huong, conegut com al riu del Perfum, hi hem vist una llarga fila de paradetes, totes elles dedicades a vendre objectes típics per aquesta diada, hotels engalanats amb cors i d'altres.

Halong Bay

2012-02-20T07:30:00.003+01:00

Aquesta meravella natural, declarada Patrimoni Mundial per la Unesco, ha estat el nostre regal per celebrar els tres mesos de viatge.

La badia està formada per 1.969 illes monolítiques de pedra calcària que sorgeixen del mig de l'aigua en el golf de Tonkin. La majoria d'elles estan cubertes de vegetació selvàtica i estan erosionades a causa del vent i les onades, la qual cosa fa que hi hagi un munt de rutes per recórrer amb kayak, per entremig de pobles flotants de pescadors que encara resideixen a la zona. Però, a alguns illots no s'hi amaga res més que enormes coves, i nosaltres hem visitat la Hang Đầu Gỗ, la més gran de la badia.

panoràmica de les illes de la Halong Bay al capvespre

Sense cap mena de dubte ha estat un dels paisatges més bonics que hem vist fins ara. Teníem una mica de desconfiança amb el temps, però tot i no ser uns dies de ple sol, el primer dia nosaltres li hem guanyat la partida a la boira i hem pogut gaudir d'aquest paisatge tan enigmàtic que no pot ser descrit amb paraules, ni tan sols creiem que les fotos li puguin fer justícia.

vaixells fondejats a la Halong Bay

la boira de primera hora del matí creant un paisatge enigmàtic de la Halong Bay

... i més imatges enigmàtiques ...

Ens ha agradat el nostre camarot, espectaculars vistes al despertar, ens ha encantat el menjar i hem gaudit d'una molt bona companyia a bord, en Tomàs i la María, uns argentins que estan de vacances pel sud-est asiàtic!

la primera experiència amb kayak

remant per entre cases flotants

últims moments a la Halong Bay tot fent una partida de la "Generala", amb la María i en Tomàs de Buenos Aires

A la Halong Bay estem convençuts que s'hi pot arribar per lliure, però nosaltres hem optat per una manera més còmode i hem contractat un tour des de la ciutat de Hanoi. Hi ha un munt d'ofertes que van des dels 25$ per sortides d'un sol dia fins a 250$ o més per sortides de 3 dies i 2 nits. Amb vistes de la mala fama que tenen alguns dels creuers hem preferit deixar anar una mica de pasta i escollir-ne un de preu mig i creiem que no ens hem equivocat. Tot i que la primera inpressió al acostar-nos al barco va ser de decepció, no s'ha de jutjar mai res sense primer conèixer-ho.

us presentem la cabina del vaixell nº 202

Bia Hoi Ha Noi

2012-02-19T06:22:00.004+01:00

Hanoi és d'aquelles ciutats que de bones a primeres no t'entren, almenys no ressalten pel seu encant, però a mesura que vas descobrint els seus carrers, vas coneixent la seva gent i els minuts i les hores passen, t'agrada, i això és el que ens ha passat. Hem gaudit del nostre temps, tot passejant per l'Old Quarter, al voltant del llac Hoan Kiem, veient com la gent a primeríssima hora del matí fa gimnàs al carrer, d'escàndol!, avis de 70-80 anys fent aeròbic, i treballadors, abans d'entrar a la feina, agafats de les mans i fent risoteràpia... menjant i bevent, provant el famós Phô de Hanoi, tota una institució, i com no, les famoses Bia Hoi!, les típiques cerveses de barril de Vietnam.

exterior del Musoleu de Ho Chi Minh i la presència policial per controlar les estrictes normes

Malgrat només haver-hi passat dos dies, i suficients, ja que a banda de visitar el Mausoleu de Ho Chi Minh i la visita al temple de la literatura, poca cosa més hi ha a fer, és parada obligada per tot viatge a Vietnam.

i per dinar, el famós Pho de Hanoi

ja comencem a tenir pràctica amb això dels palillos ;-) i fent unes fresquetes Bia Hoi!!!

acabant el dia tot sopant a un taller mecànic o això sembla!!!;-)

tot mirant el Manchester United vs Liverpool, els vietnamites són grans aficionats al futbol anglès ja que aquest és compatible amb l'horari asiàtic!!! no com el barça que sempre toca veure'l a les 3 de la matinada!!

i per rematar-ho unes delicioses postres...

... deliciosa barreja de fruites amb un bon raig de llet condensada, boníssim!!!

El més impressionant, per curiós i estrany, és el mausoleu de Ho Chi Minh ja que en aquesta tomba monumental es visita el cos embalsamat del "tío Ho", sí, sí, la gent turista i molts vietnamites fan estrictes cues per entrar a la sala on hi ha el cos rígid i fred de Ho Chi Minh, això sí, fortament custodiat i amb fila índia, estricte silenci, les mans fora de les butxaques, sense càmares i correctament vestits. Ho Chi Minh va morir ja fa 43 anys, al 1969, i és tractat al país com una divinitat, apareix per tot arreu.

Naltrus al Temple de Literatura de Hanoi

Sapa

2012-02-17T05:11:00.005+01:00

La nostra entrada a Vietnam va ser per Dien Bien Phu, on vam fer parada tècnica per continuar l'endemà cap a Sapa i poder visitar les típiques terrasses d'arrosals i les ètnies que hi habiten. Ja estàvem avisats del fred i la boira habitual de la zona, i no vam escapar-ne!

Només arribar ens adonem que Sapa no és Laos ja que aquesta està plena de dones vestides d'ètnia H'mongs i Dzao, però només per vendre souvenirs, i la gran quantitat de botigues, hotels i restaurants només per a guiris.

com a bloggers ens retroalimentem llegint les aventures d'altres bloggers, i com no, la nit anterior ens havíem mirat el blog d'en Cèsar i l'Anna, de sentintelmon, i l'endemà ens trobem amb la "Xo Xo", ella sorpresa de què la coneguéssim i ens fem un fart de riure!!!

Ens despertem el primer dia i veiem que la boira, la humitat i el fred no han desaperagut. Un cop esmorzats hem quedat amb en Yuma Nakamura, un japonès amb qui venim des de Laos, per anar a caminar pels voltants de Sapa. Comencem anant al poblet H'mong de Cat-Cat a 3 km de Sapa, i ens emportem una decepció ja que previ pas per taquilla entrem al "poble", un poble que només consisteix en cases de souvenirs. Decidim sortir de la ruta i intentar anar a algun poble més llunyà a peu, direcció Y Linh Ho. Malgrat el mal estat del camí, decidim passar el dia enmig de la boira, al cap d'una hora ens creuem amb un local i sembla indicar-nos que anem amb bona direcció. Finalment trobem una casa i molta gent a pala fent el que serà una futura bancada per un arrosal. Com ja ens havíem trobat a Laos, els locals que no solen viure dels turistes no accedeixen a que els facis fotos. La veritat és que estan ben perduts al mig de camps sense llum, aquí la família de la casa ha matat un garrí i n'estan rentant les tripes al riu. Creiem que possiblement sigui per compensar l'esforç de la gent que els ha vingut a ajudar a fer una nova feixa.

les vistes els dies que vam passar a Sapa, només de recordar-ho ja ens ve el fred...

Com a anècdota ens creuem amb un búfal d'aigua al mig del camí, tot i que es veuen animals molt tranquils, no les tenim totes i la gent local es fa un bon fart de riure quan quedem parats sense travessar per davant del búfal, al final acabem travessant. Finalment decidim desfer el camí realitzat, ja que amb la boira i a les tres de la tarda, no queden gaires hores de claror, i hem de tornar a esquivar el búfal, que encara no s'ha mogut del mig del camí. ;-)

el nostre amic, el búfal d'aigua

Vista la decepció global de Sapa, decidim agafar un bus nocturn per l'endemà dirigir-nos a Hanoi. El dia d'espera del bus el passem passejant pel parc que hi ha a la part alta de Sapa, aprop de la torre de telecomunicacions, amb els amics que hem fet tot creuant la frontera de Laos a Vietnam, una parella xilena-francesa, l'Antònia i en Pierre, que després d'una temporada treballant a Austràlia ara han decidit fer un viatje pel sud-est asiàtic, i com no, amb en Yuma.

al pujar fins la torre de telecomuncacions aconseguim deixar enrera la boira!!! jeje ;-)

tot pujant al mirador acompanyats d'en Yuma, l'Antònia i en Pierre

el poble de Sapa invadit per la boira!!! :-(

De totes formes recomanem fer la carretera de Dien Bien Phu a Sapa, en aquest tram de carretera és on hem pogut contemplar els camps d'arròs en bancades acabats de plantar i les dones de la població local que ens hem anat creuant pel camí, anaven vestides tradicionalment i molt colorajades, creiem que de l'ètnia H'mong Flor. També hem disfrutat de les muntanyes vietnamites, conegudes com els Alps Tonkinesos, i hem creuat al pas de muntanya més alt de Vietnam, el Tram Tom de 1.900 m. No disposem de fotos d'aquest tram, però amb temps i paciència creiem que és una bonica zona a descobrir.

el nostre company de viatge pressent a tot arreu, el tío Ho, “Tú siempre marchas con nosotros, tío Ho”, tampoc podem triar, i el facebook a aquest país està vedat... visca la democràcia!!!

Fins aviat Laos!

2012-02-16T10:05:00.004+01:00

Hem estat 16 dies donant voltes pel nord del país i en comptes de baixar pel Mekong fins a Luang Prabang, vam decidir pujar des de Huay Xai a Luang Nam Tha per poder conèixer de ben a prop les seves ètnies minoritàries. Des de Luang Nam Tha vam decidir baixar fins a Luang Prabang, on hi vàrem passar uns 4 dies, però el que més ens va fascinar va ser l'autèntica vida rural que vam trobar al nord del país. Tant és així, que des d'allà vam decidir tornar cap al nord en comptes de seguir direcció al sud com teníem previst, i ho vam fer tot remuntant un tram del Mekong i el riu Nam Ou tot passant per Nong Khiaw i Muang Noi Neua. Però sense dubte, ens quedem amb el que vam trobar al nord oest del país, la part est ens va decepcionar una mica, però també és molt bonica i mereixedora de ser coneguda. Així que la nostra última parada abans de creuar fronteres va ser a Muang Khua.

En general Laos ens ha fascinat, hem travessat el país d'oest a est i així hem entrat a Vietnam per la frontera més pròxima a Sapa, per Dien Bien Phu. Com explicàvem al primer post, viatjar a Laos ha estat com tornar 50 anys enrera, on la major part de la població viu de l'agricultura, on les cases són de fusta, o de bambú, on la gent no té res però ho té tot per ser plenament feliç.

Per contra Luang Prabang ha estat com aterrar a una ciutat europea, una ciutat preciosa, que ens ha permès atipar-nos de pà de veritat i pastissets, on hem pogut veure els monjos i novicis, com segueixen amb la tradicional recollida d'almoina a primeríssima hora del matí, una tradició que tant segueixen turistes com devots, però aquests últims amb menys quantitat. Luang Prabang la catalogaríem com la ciutat romàntica d'àsia de tant bonica que és, però molt i molt diferent al que hem pogut veure a la resta del país.

Luang Prabang from Txell i Xavi on Vimeo.

Laos ens ha agradat tant que estem pensant de tornar a entrar al país per conèixer-ne el sud, la zona del Boulaven Plateau i les 4.000 illes, però això ja ho decidirem més endavant, perquè a partir d'ara les nostres aventures es centraran en terres vietnamites!

Creuant fronteres

2012-02-15T10:27:00.004+01:00

A vegades és complicat comunicar-te amb la gent local ja que ningú acaba parlant anglès, i qui sembla que el parla sap el just per dir-te quatre coses o el preu, però després els preguntes alguna cosa i normalment et diuen que sí, i al final t'adones que no saben el que els estàs dient.

Alguna cosa semblant o que no acabem d'entendre ens va passar el dia de Muang Khua, vam estar preguntant a diversa gent per anar a Dien Bien Phu i tots ens deien que era al matí, alguns a les 5 i altres a les 6, però tots coincidien amb que havíem de travessar a l'altre banda del riu i que per allí apareixeria el bus.

dona laosiana tot esperant l'autobús

I així ho vam fer, a les 5.00 del matí som al riu esperant la barca que ens travessi a l'altra banda. I aquí ens toca esperar fins les 7.00 del matí que s'aixequi el dia, que és quan comença a funcionar el transbordador. Durant l'eterna espera veiem que no som els únics turistes a qui han informat malament. Aquí coneixem a la Nora de Bremen, Alemanya, i que té previst travessar Vietnam amb bici, en Yuma, un japonès amb el qual continuarem junts els pròxims dies de viatge fins a Hanoi, i una parella xilena-francès, l'Antonia i en Pierre.

la Nora i la Txell, tot aprenent un joc nou de cartes

Un cop travessats, i després d'esperar i buscar on era el bus, com que ningú és capaç de parlar anglès, ens passen un telèfon, on a l'altra banda hi havia una noia que sí que parlava anglès, suposem de la companyia del bus, i ens diu que fins a les 11h, si no hi ha retràs, arribarà, tal i com estava previst.

Nosaltres som incapaços d'entendre perquè tot el poble informa erròniament de l'horari del bus, ho deixem córrer, i decidim esmorzar i passar les hores jugant a cartes, i altres mirant una pel·lícula fins que s'acaba la bateria del laptop.

aula de l'escola de Muang Khua de la part oriental

Durant l'espera vaig aprofitar per recórrer el poble que hi ha en aquesta banda del riu, un poblet molt rural, amb casetes molt sencilles a banda i banda de la carretera polsegosa, no massa atractiu i per casualitat m'adono que hi ha una escola a dalt d'un caminet, decideixo entrar-hi i preguntar a la mestra si puc tirar algunes fotos, la veritat que ha estat de lo millor d'aquest dia! Aquí us deixem un vídeo!!

Laos Primary School from Txell i Xavi on Vimeo.

Finalment arriba el bus i la nostra sorpresa és que va ple fins als topes i encara hi hem de pujar nosaltres i altres locals, finalment ens hi encabeixen tots, brutal. Ens diuen que els locals baixaran en els pròxims pobles, però no és així i acabem fent les pròximes 4 hores fins la frontera com sardines, i una hora més una vegada fets els tràmits fins a Dien Bien Phu.

imatges de l'interior de l'autobús, en Pierre li va tocar realitzar part del viatge dret

la txell i en Xavi, i en Yuma al mig dels dos, tot viatjant d'esquenes, i el conductor amb uns quants admiradors al voltant seu

L'entrada a Vietnam ens ha agradat molt, des de dalt del bus comencem a veure els típics barrets piramidals, gent treballant al camp, els camps d'arròs verds i acabats de plantar, tothom amb bicicleta o moto amunt i avall, en fi, que ja som a un nou país VIETNAM!!!

Remuntant el riu Nam Ou

2012-02-08T12:17:00.004+01:00

Vàrem decidir tornar al nord del país tot fent camí a la frontera vietnamita i una opció era fer-ho amb barca remuntant un tram del riu Mekong i el riu Nam Ou.

el riu Nam Ou i les seves escarpades muntanyes

La pesca al riu és un dels oficis més predominants a la zona, amb xarxa, ja sigui amb canoa o a peu, o amb arpó com fa molta canalla que hem anat trobant, també recullen les algues del fons i després les deixen assecar com làmines per menjar-les seques i cruixents, a les quals hi solen posar làmines de tomàquets i llavors.

pescadors remuntant el riu Nam Ou

els més petits submergits intentant pescar amb arpons i els més grans amb xarxa

Vam fer parada intermitja a Nong Khiaw on hem descobert les sopes de carbassa amb llet de coco tremendes. Aquí hem dormit en un bungalow de bambú i hem destinat el dia a passejar pels voltants i descobrir les coves de Tham Pha Thok, amb uns guies molt especials, i hem acabat dinant al modest restaurant "Namlin Lao Restaurant", a prop de l'escola, el porta una parella molt maca que acaben de tenir una nena que es diu Namlin de només tres mesos, per cert el seu pare se la menjava a petons. Aquí vam conèixer una parella que també estaà fent la volta al món, l'Ismael i la Marta, us deixem el seu blog, tasting the world.

la presentació dels que van ser els nostres guies a les coves, i al final es van guanyar una propina

a l'interior de les coves intentant coordinar un gran salt!!!!

una vegada finalitzada la visita a les coves els nostres guies ja van perdre les formes... ;-)

El paisatge és molt bonic, però el tram més espectacular de tots ha estat de Nong Khiaw fins a Muang Ngoi Neua, un lloc remot i on només s'hi pot arribar amb barca, i només disposen d'electricitat durant quatre hores al dia, de 18h a 22h, gràcies als generadors que hi ha instal·lats, això el converteix en un dels llocs on ens hem pogut sentir més incomunicats. Aquí hi hem estat dues nits, un dia l'hem passat caminant fins als poblets de Ban Na i Huay Bo.

al capvespre al riu Nam Ou des Muang Ngoi Neua amb les escarpades muntanyes càrstiques de teló de fons

la Txell al carrer principal i únic de Muang Ngoi Neua, paral·lel al transcurs del riu

imatge de les cases i carrers de Huay Bo

Hibiscus, Lao Massage

2012-02-07T11:37:00.001+01:00

A Luang Prabang hem tingut el nostre moment de glòria, i per partida doble, quan hem descobert l'Spa Hibiscus, un Lao massage increïble, i molt millor que el Tailandès!!!! ;-)

de nit a l'exterior de l'Spa Hibiscus

la Txell entrant decidida a fer-se un massatge

Després de mirar la oferta de la ciutat, en la qual et pots fer un massatge d'una hora a partir de 30.000 kips (3€), al final ens vam decidir per aquest fabulós Spa, on ens vam fer un Lao Massage per 60.000 kips, i així recuperar forces per la propera etapa, la pujada pel riu Mekong i Nam Ou.

al final del massatge tot saborejant un te lao

Us deixem una recomanació, fer-te el massatge a les cinc de la tarda, quan encara fa sol, tot sentint els monjos com fan les seves oracions als temples propers, i sortir de l'Spa quan a fora ja és fosc. Idíl·lic!!!

satisfet després del massatge

Els monjos

2012-02-06T12:08:00.017+01:00

A Luang Prabang, un moment especial és poder veure a primeríssima hora del matí, com monjos i novicis passen pels carrers amb la carmanyola demanant almoina, per recollir el menjar que els donen els devots.

els monjos enfilant cap a demanar almoina amb la seva carmanyola

aglomeracions a Luang Prabang ... i més, i més monjos...

Així que durant dos dies seguits hem matinat fort, el primer dia hem anat al carrer principal, el qual ens ha semblat una cosa més aviat turística, on els "devots", majoritàriament, eren tot turistes, en canvi el segon dia vam anar per un carreró secundari i allà si que vam veure que tots els devots eren locals.

dones locals donant menjar als monjos

els monjos amb la carmanyola oberta ja que serà el seu menjar del dia, o això explica la guia

tot recollint...

Luang Prabang

2012-02-05T13:03:00.003+01:00

Luang Prabang és l'antiga capital del país i un lloc preciós per passar-hi uns dies, si no fos per la quantitat de monjos que hi hem vist, dóna ben bé la sensació que estàs a un poble europeu.

terrassa d'un cafè al fons, si no fos pel tuc-tuc no us creurieu que és Luang Prabang, Laos

monjos tot passant la calor de les tardes al porxo del temple i conversant amb els turistes

Es nota que va ser colònia francesa per la gran presència de bakeries, ens hem fotut les botes amb els cafès, després del susto que vam tenir el primer dia, al nord, quan vam demanar un cafè amb llet i ens van portar un cafè espès, fortíssim i amb un petit gotet ple de llet condensada, el cafè Lao, se'ns va quedar la cara a quadres quan ho vam veure. Aquí, després de dos mesos de viatge ens hem retrobat amb el pà, hem disfrutat com mai amb els entrepans, ja sigui amb nutella, tonyina o pollastre.

mostrador d'una típica cafeteria-forn de pa de Luang Prabang

un hotelet davant al Mekong, tot afrancesat

No sabríem especificar quin és l'encant principal d'aquesta bonica ciutat, en són uns quants, i és que enmig d'una ciutat vestida de gala amb edificis colonials i molt ben cuidats, s'hi amaga una gran quantitat de temples, això explica la forta presència de monjos que hi habiten. No els hem visitat tots ni molt menys, perquè com gairebé sempre, "vist un vistos tots". Ens hem quedat amb els dos principals, el Wat Xieng Thong i el Wat Wisunarat, el que sí que hem fet és pujar fins a l'estupa que hi ha al cim Thu Si, on hem gaudit d'una magnífica posta de sol sobre el riu Mekong.

posta de sol des del cim del Thu Si

l'arbre de la vida a la paret posterior del Wat Xieng Thong

I l'altre encant d'aquesta ciutat són els mercats: el mercat diürn, de fruita, verdura, carn, peix, etc., el mercat nocturn, parat en un carrer estret on a banda i banda hi ha muntades paradetes de menjar, buffet lliure, on et pots omplir a vessar el plat per només 10.000 kips (1€). Al carrer principal, desde mitja tarda i fins la nit, queda tallat per donar lloc a un altre mercat, bàsicament de records i cosetes fetes a mà.

típiques barbacoes laosianes, anomenades pings, ja sigui peix, porc, pollastre, etc.

productes artesanals del mercat nocturn

Sabaide LAOS!

2012-02-01T14:00:00.001+01:00

Arribats a Chiang Khong només ens quedava fer els tràmits fronterers per sortir de Tailàndia i travessar el Mekong per poder trepitjar el nostre següent destí, Laos.

Teníem clar el que volíem, volíem anar al nord ràpidament per poder visitar les diferents ètnies i explorar els llogarrets tribals que encara s'hi amaguen, naltros ens vam quedar a Luang Nam Tha, dins el parc protegit de Nam Tha i ens ha encantat. Ens hem quedat tres dies en aquest poble i tot que volíem fer un trekking, res no ens va acabar de convèncer i vàrem arribar a la conclusió que el millor era llogar una moto, i així ho hem fet, un roadtrip de tres dies pels voltants, que ens ha permès conèixer de ben a prop diferents poblets tribals que encara hi viuen.

dues dones de l'ètnia Lantan

El Nord de Laos és pura autenticitat, arribar a Laos ha estat com fer un pas de gegant uns quants anys enrera, està ple de poblets de diferents ètnies, les quals encara vesteixen tradicionalment segons de la ètnia que siguin i viuen com en èpoques ancestrals.

Ens hem enamorat del paisatge, de la gent, dels nens, però sobretot dels nens, tot i que els més menuts són espantadissos i a la que ens veien arrecaven a córrer o es posaven a plorar. Hem estat hores sense veure cap més falang, com nosaltres, i això ens ha agradat, ja que és una zona no gaire massificada. En aquests poblets les cases són molt sencilles i estan fetes de bambú o de fusta amb el sostre de palla, i estan aixecades sobre pilots, per prevenir-se de les pluges, i també és on hi ha el bestiar.

alguna imatge de la canalla que hem trobat durant aquests dies

Hem vist poblats Hmong, Akha, Tai Lue, Lantan, Khamu, Sida, Tai Dam, etc., la majoria procedent del Yunnan, la Xina.

No pas als pobles més grans, on la carretera ja està asfaltada , però als poblets més petits, el riu és molt important i un lloc on a tota hora hi ha moviment, tant s'hi poden veure nens jugant amb un rai fet de bambú, com gent dutxant-se o fent la bugada.

I hem assistit a un festival Lantan a la població de Nam Dee, on hem vist les famílies bevent lao lao (whisky lao) sense parar, els hem sentit cantar, vist ballar... un bon record per retenir a la nostra memòria.

imatges del festival de Nam Dee, tots ballant i cantant, la veritat que s'ho passaven la mar de bé!!

Tailàndia, mar i muntanya

2012-01-31T01:25:00.010+01:00

Vam entrar a Àsia per la porta gran, i és que trepitjar un aeroport com el de Bangkok després d'estar-nos gairebé 2 mesos per Índia i Nepal, va ser un xoc important. A Bangkok hi vam estar uns 4 dies, suficients per anar-nos adaptant a una nova cultura, tenint en compte que hi tornarem aviat. Així que no vam trigar massa en fer camí cap a les illes, ens moríem de ganes de trepitjar platges paradisíaques, i les vam trobar a la illa de Koh Lanta, la qual vàrem recórrer amb moto de nord a sud i d'est a oest. Estar-nos més d'una setmana en aquesta illa va permetre'ns poder fer una escapada a Koh Rok, on no vam cansar-nos de fer snorkel i una escapada a Koh Phi Phi per sentir-nos com Leonardo DiCaprio a la Maya beach. Encara avui estem fascinats amb els dies que vàrem passar a la costa d'Andaman. D'allí vam anar fent camí amunt, cap a Sukhothai on vam visitar les precioses ruïnes de la ciutat antiga, però abans vam parar-nos a Krabi, per conèixer els seus voltants i poder veure de prop els escaladors a la roca a la platja, i seguíem fins a Chiang Mai, la qual ens va decepcionar força... però d'això es tracta, de descobrir llocs inoblidables i d'altres que no ho són tant, però que segur que quedaran en el record d'aquest viatge. Després de 21 dies donant tombs per Tailàndia, va arribar el moment de fer camí fins al Mekong, per travessar-lo i entrar a un nou país.

No havíem estat mai al sud est asiàtic i aquest ha estat el país que ens ha donat la oportunitat de començar a conèixer aquesta cultura, sense dubte molt interessant.

Elephant experience from Txell i Xavi on Vimeo.

Ja tenim la ruta i mapa penjats, clica aquí si vols veure-ho.
I si voleu mirar les fotos també les tenim penjades!!

Aquí us deixem les fotos, a jutjar per vosaltres mateixos, però hem gaudit a tope del nostre primer contacte amb la cultura asiàtica. I si voleu veure el recull de la nostra estada per les illes les trobareu al post Recordant les Platges...!

Skype ;-)

2012-01-29T03:38:00.006+01:00

Ens ha fet molta, molta il·lusió poder parlar amb els amics després de molts dies sense parlar amb ells!!

Una de les millors maneres de no perdre el contacte amb la família i els amics és conversant amb ells, i amb les eines d'avui en dia és més fàcil que mai, l'Skype el millor invent, i així poder tenir notícies dels que hem deixat a casa.

Aquí us deixem unes imatges de fa uns moments tot parlant amb una part dels katruk's, ells després de sopar i nosaltres mentre esmorzàvem, al Phakdee de Luang Prabang, davant del riu Mekong, després de veure les tradicionals ofrenes de menjar que es fan, a primeríssima hora del matí, als monjos budistes d'aquesta bonica "ciutat".

Tailàndia, la ruta

2012-01-28T08:32:00.003+01:00

Ruta del viatge i itinerari:
Ver Tailàndia en un mapa más grande

Dietari del viatge:
01/01/2012. Delhi- Bangkok
02/01/2012. Bangkok (visita ciutat)
03/01/2012. Bangkok - Ratchaburi (mercat flotant Damnoen Saduak)
04/01/2012. Bangkok (visita de la ciutat)
05/01/2012. Bangkok - Koh Lanta
06/01/2012. Koh Lanta (Platges i visita a l'Old Town)
07/01/2012. Koh Lanta (roadtrip per les platges de la illa)
08/01/2012. Koh Lanta - Koh Phi Phi - Koh Phi Phi Le
09/01/2012. Koh Lanta - Koh Rok
10/01/2012. Koh Lanta (roadtrip per les platges de la illa)
11/01/2012. Koh Lanta - Krabi
12/01/2012. Krabi - Ao Nang- Railay
13/01/2012. Krabi (visita al temple Wat Tham Sua)
14/01/2012. Krabi - Bangkok
15/01/2012. Bangkok - Sukhothai
16/01/2012. Sukhothai (visita a la ciutat antiga)
17/01/2012. Sukhothai - Chiang Mai
18/01/2012. Chiang Mai (visita de la ciutat)
19/01/2012. Chiang Mai (excursió amb elefant, bamboo rafting i trekking per la selva)
20/01/2012. Chiang Mai (visita al temple Wat Doi Suthep i al Tiger Kingdom)
21/01/2012. Chiang Mai (visita de la ciutat)
22/01/2012. Chiang Mai - Chiang Khong - Huay Xai (Laos)

I aquestes són les entrades que hem fet durant la nostra estada a Tailàndia:

Taiàndia, anem a la platgeta!!!, arribem a Tailàndia el dia 1 de gener i així és com nosaltres comencem el nou any, fent camí a les platges de la Costa d'Andaman. Abans, però, vam estar-nos un dia a la capital per familiaritzar-nos amb aquest nou país i per conèixer el mercat flotant de Damnoen Saduak.

The Beach, Koh Phi Phi, formada per Phi Phi Don i Phi Phi Le, són considerades de les millors illes del rànking de les Top 10 del món.

Koh Rok, un paradís per l'snorkel, Koh Rok és una illeta de la costa d'Andaman al sud de Tailàndia i tocant a Malàsia, considerada dels millors llocs per fer snorkel i diving.

Koh Lanta, ara com ara si algú ens preguntés quin destí del nostre gran viatge repetiríem, ràpidament contestaríem la, tranquil·la i no gens massificada, illa de Koh Lanta, només pel fet de tenir una platja per gairebé tu sol ja val la pena visitar-la!!!!

Krabi i Railay, aquesta ha estat la nostra última parada al sud de Tailàndia, ideal per gaudir dels seus mercats i de la vida al carrer.

Recordant les platgetes..., breu resum i fotos de la nostra estada a les platges del sud del país.

De buda a buda, Sukhothai, en aquesta ciutat antiga és on es troba l'orígen de l'art típicament tailandès, que es caracteritza per la seva escultura, concretament amb la representació de buda, el seu rostre ovalat, el somriure, el nas allargat i els ulls mig tancats, un cànon que des de llavors ha marcat l'art del país.

Última etapa Thai, Chiang Mai, un dia vam aprofitar per visitar la pròpia ciutat, el segon dia vam emprendre un tour turístic per poder anar amb elefant, típica activitat turísitca, i en teníem moltes ganes, i el tercer dia vam agafar una motocicleta per explorar els voltants.

Última etapa Thai, Chiang Mai

2012-01-26T04:38:00.007+01:00

Doncs si, ens despedim de Tailàndia amb una estada de cinc dies al nord del país, concretament a Chiang Mai. Chiang Mai en sí ens ha decepcionat força, sabíem que anàvem a una gran ciutat, amb el que això implica, aeroport, universitats, però és una ciutat que miris on miris no deixes de veure turistes i això potser és el que no ens ha agradat i, de fet, estem escrivint aquest post des del nord de Laos, on et pots passar gairebé un dia sencer sense veure ni un falang (com ens diuen ells, als guiris). Segons la Lonely Planet és una joia cultural, amb els carrers plens de monjos i mestresses de casa..., si que hem vist monjos, però no ens ha acabat de convèncer l'ambient que es respira a la ciutat, hi ha un carrer, justament al costat del Night Bazaar, que ens ha semblat directament un prostíbul, i un tipus de turista gens agraciat, quaretons, cinquentons i senyors d'avançada edat, diriem que jubilats.

els elefants menjant al Phutawan Elephant Camp una vegada finalitzada la ruta

A Chiang Mai, un dia vam aprofitar per visitar la pròpia ciutat, el segon dia vam emprendre un tour turístic per poder anar amb elefant, típica activitat turísitca, i en teníem moltes ganes, el tercer dia vam agafar una motocicleta per explorar els voltants i al quart dia vam fer una visita a l'hospital.

Com no podia ser d'altra manera, a Chiang Mai hem fet la turistada. Ens hem apuntat a un tour per anar amb elefant, baixar amb un rai de bambú pel riu, bamboo rafting, i fer una caminata per la selva fins a una cascada, tot visitant un parell de poblets "tribals", tot per la regió de Mae Wang. Al principi no les teníem totes però al final ens ha encantat el tour, sobretot l'experiència de muntar amb elefant. També ens ha agradat anar amb rai, tot i que el paio que la portava hi entenia tant com naltros, i a part de ser un ranci, era una mica patós i ens ha fotut als dos de genolls a l'aigua.

imatge del Bamboo Rafting, un rai de bambú!!

foto moguda dalt dels elefants, tot anant d'un costat a l'altre de la cistella

els més petits de la casa

i la Txell donant menjar als elefants!

població Karen a l'inici del mini trek pels boscos de la vall de Mae Wang, al sud de Chiang Mai

Vam agafar una moto per visitar els voltants de Chiang Mai, i ens vam arribar fins al temple Wat Phra That Doi Suthep, un dels temples més sagrats del nord del país, i des del qual hem tingut unes bones vistes a la ciutat de Chiang Mai.

diferents imatges al temple Wat Phra That Doi Suthep

Després de veure elefants no ens hem pogut resistir d'anar a veure tigres al Tiger Kingdom. Naltros, però, hem preferit anar-hi amb moto, per variar, però no ens hem fet les típiques fotos. L'entrada és gratuita. però el que et fan pagar per fer-te una foto amb els tigres, el qual varia en funció del seu tamany i, sincerament, l'hem trobat desorbitat, així que ens hem conformat en veure'ls d'uns metres de distància.

la veritat que aquests felins ens han fascinat

i més fotos, va costar veure'ls la cara ja que estaven dormint tota l'estona, per la calor o perquè els tenien mig sedats...

Per aquests dies a Chiang Mai ens hem agafat una guesthouse la mar de tranquil·la i ben ubicada davant la Tha Pae gate, a l'entrada de la ciutat emmurallada, molt cèntrica que ens permet anar a diari a sopar al Night Bazaar, i quin mercat, està ple de restaurants per tots els gustos, de menjar típic thai, hindú, pizzes, etc., i aquí és on ens hem cruspit la pizza tamany extralarge més bona des de que hem marxat de casa i ens ha fet recordar les pizzes del restaurant La pizza de Sant Julià de Vilatorta.

al Pizza Street del Night Bazaar, una parella jove thai que feien unes pizzes espectaculars!!

De rebot vam poder veure el temple blanc, el Wat Rong Khun a les afores de Chiang Rai, tot marxant en mini van cap a Chiang Khong la frontera amb Laos, i vam parar a estirar les cames, tot una sorpresa per nosaltres!!!

aquests thais són la òstia, el millor les pintures a l'interior del temple, futurista, amb imatges de batman, matrix, superman, etc. llàstima que no et deixen fotografiar l'interior. Inimaginable a la parròquia d'Arbúcies... o qualsevol altre.

De buda a buda, Sukhothai

2012-01-23T14:38:00.009+01:00

Sortíem de Krabi direcció al nord de Tailàndia. Arribats a Bangkok, on teniem previst fer-hi parada tècnica, vam decidir empalmar amb un altre bus i parar-nos a Sukhothai, en total 14 hores i 6 hores respectivament, per poder visitar la seva ciutat antiga.

un dels budes del temple Wat Mahathat

Com a punt històric us direm que Sukhothai, als inicis de l'imperi Tailandès, va ser la primera capital siamesa, prèvia a l'era d'Ayutthaya, on teníem previst anar un cop tornats a Bangkok, però creiem que hem fet bé, ja que Ayutthaya té força semblança amb els temples d'Angkor Wat. A Sukhothai es troba l'orígen de l'art típicament tailandès, que es caracteritza per la seva escultura, concretament amb la representació de buda, el seu rostre ovalat, el somriure, el nas allargat i els ulls mig tancats, un cànon que des de llavors ha marcat l'art tailandès.

vistes del Wat Mahathat

flors de lotus als jardins al voltant dels temples

La ciutat actual de Sukhothai està a 12 km de la ciutat antiga, i és aquí on ens hem allotjat, a l'interior de les muralles de la ciutat, per ser molt més bonica i tranquil·la. Ens hem allotjat a l'Old City Guest House, una ganga, 150 bht l'habitació (3'75 €), de moment és l'allotjament més econòmic que hem trobat a tot Tailàndia.

... i més budes, Hat Saphan Hin i Ta Pha Daeng Shrine

La ciutat antiga de Sukhothai consta de cinc zones a visitar, a tres d'elles cal pagar una entrada per accedir-hi. La ciutat antiga a l'interior de les muralles, la principal, i la resta a l'exterior situades als diferents punts cardinals, on a la nord i l'oest també cal pagar entrada, però hi vàrem accedir per entrades alternatives i sense pagar un duro :-). A la zona principal, la majoria de temples estan envoltats per estancs amb les típiques flors de lotus, tot plegat, entre flors de lotus, budes i temples, es respira un ambient bastant espiritual. La zona interior de les muralles l'hem visitat tot passejant, mentre que la resta de zones les hem visitat, per variar, enfilats a una scooter, ja que estan força dispersades entre elles.

al cim d'un turó, el majestuós buda de 13 metres al Wat Saphan Hin....

i les vistes des de dalt al Wat Saphan Hin.

temple de Wat Chetuphon a la zona sud

cara a cara amb la història

Aquesta ciutat anitga, com moltes altres, han patit el seu abandonament i no ha estat fins anys després, als anys seixanta, que se n'ha fet la seva recuperació, i concretament al 1.991 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat.

Sens dubte aquesta visita ens ha valgut realment la pena.

Recordant les platges...

2012-01-19T01:57:00.002+01:00

Només fa quatre dies que hem deixat enrere les platges del sud de Tailàndia i ja les trobem a faltar, la veritat que han estat uns dies de platja que ens han vingut molt bé després de les caminades pel Nepal i la Incredible India. Ara ja som al nord de Tailàndia, i si tot va bé, en breu esperem enfilar cap Laos.

Us deixem les fotos de la nostre entrada a Tailàndia, els primers dies de Bangkok i les platges de la costa d'Andaman. Esperem que us agradin tant com a nosaltres!

Krabi i Railay (Rai leh)

2012-01-18T07:31:00.003+01:00

La nostra última parada al sud de Tailàndia ha estat Krabi, on hem gaudit un munt dels seus mercats i de la vida al carrer. Hem passejat pel mercat matinal, bàsicament de verdures i fruita, i pel mercat del capvespre, similar a l'anterior però amb més paradetes per menjar, però nosaltres ens hem decantat pel mercat nocturn al port, replet de restaurants ambulants, on cada dia hem aprofitat per calçar-nos les botes a l'hora de sopar.

tot esperant el sopar, "pinxito" i birra en mà

en primer pla pulmons, de no recordem quin animal i senyor amb barret a "lo cubano" preparant unes postres típiques

una tasca no gens fàcil, escollir entre el fantàstic menjar tailandès

Des de Krabi i moto en mà, com no, hem fet un parell d'excursions ben properes. La primera ha estat a les famoses platjes d'Ao Nang i Railay, també anomenada Rai Leh, ja que Krabi no té platgetes que convidin al bany. De tota manera a Ao Nang no hi vam anar per banyar-nos sinó per enfilar-nos a una longtail i fer camí cap a Railay, el paradís de l'escalada.

platja de Railay, dedicada als nostres fans que estaven ansiosos perquè tinguéssim un dia gris...

Ha estat just a la Phranang Cave on hem pogut veure els típics escaladors.

escaladors a la platja de Phranang Cave Beach

A Railay hi vam estar un matí sencer, vam travessar la illa de banda a banda caminant i vam grimpar fins al viewpoint, al cim d'un turó, per quedar de nou meravellats amb les vistes i és que tornàvem a veure una imatge similar a la que havíem vist al viewpoint de Phi Phi Don, dos platges en forma de mitja lluna, separades pel poble de la illa.

vistes a les platges de Railay

La pujada al cim no va ser de lo més fàcil, primera perquè amb les flip flop no és com més còmode es va si es vol caminar i segona perquè el caminet transcórre per la selva, així que la calor tornava a ser sufocant. Des de dalt al turó hi ha un altre caminet que et porta al Lagoon i aquest està en bastant mal estat, gairebé impossible de transitar si no es va amb un bon calçat, relliscava i estava ple de fang, finalment en Xavi el va fer descalç, molt millor que mal calçat.

la Txell tot pujant amb flip flop i en Xavi sense, un cop abandonats de tornanda del Lagoon

La segona excursió que hem fet des de Krabi ha estat per anar a veure la petjada del buda, que per veure-la s'han de pujar 600 m d'alçada i ni més ni menys que 1.237 graons, i desfer-los, és clar.... estem una mica trinxats!!! Però les vistes, han tornat a ser de lo milloret. Hem pogut apreciar les típiques formacions calcàries pel que és tant famosa la zona de Krabi.

animats a l'inici de l'ascensió dels 1.237 escalons

... les interminables escales ...

Krabi és la nostra última parada del sud de Tailàndia, avui nit ja agafem un bus direcció a Bangkok, per continuar cap al nord.

En breu us penjarem les fotos del Sud de Tailàndia!!!

Koh Lanta

2012-01-13T14:38:00.009+01:00

Ara com ara si algú ens preguntés quin destí del nostre gran viatge repetiríem, ràpidament contestaríem la illa de Koh Lanta!

les magnífiques platges de Koh Lanta i les seves postes de sol

Com ja us havíem dit hem agafat com a base aquesta illa, de la costa d'Andaman, per poder visitar els voltants. Ni hem anat a un súper bungalow a peu de platja ni hem sopat cada dia de marisc, però hem passat set dies amunt i avall amb la nostra scooter descobrint cada racó d'aquesta tranquil·la illa.

ideal per moure't per Koh Lanta, llogar una moto

De marisc també n'hem menjat i és que per sis euros ens hem fotut les botes, un plat de gambes, petxines, calamars i una tonyina. Cada dia hem tingut el nostre moment de glòria compartint una Chang de mig litre i al llarg de la setmana hem anat a la illa de Koh Phi Phi i a la de Koh Rok... n'hem deixat moltes, totes elles recomanades, però les deixem en llista d'espera per quan tornem, si tornem :-).

ens sembla recordar que era la coconut beach, una caleta amb un resort abandonat tornant de Old Town quan s'acabava el dia

Aquesta illa és bastant tranquil·la, i no és massificada com Koh Phi Phi, on inicialment volíem fer-hi parada, i és que després de visitar-la vam adornar-nos que havíem encertat quedant-nos a Koh Lanta, ja que el turisme a a Koh Phi Phi és estil Lloret, vaja, guirilàndia i party.

tot anant a l'escola

Koh Lanta té unes magnífiques platges, tot i que no són tant impresionants com a d'altres illes i que aquestes estan poblades pels grans amics inofensius crancs, però el fet de tenir una platja per gairebé tu sol ja val tot l'or del món!!!!!

el nostre primer dia de platja a Klong Khong, fantàstic!!!

Com a curiositat Koh Lanta és la illa sueca de Tailàndia, com Mallorca seria la illa alemana, ja que hi ha molt turista suec, a tot arreu es pot llegir tenim Snus Sweedish, i la única premsa internacional que arriba a la illa és Aftonbladet, restaurants suecs a tot arreu, entre d'altres curiositats d'aquesta fantàstica illa.

imatges del poblet i la platja de Ban Saladan on ens hem allotjat durant la setmaneta que hem estat a Koh Lanta

Koh Rok, un paradís per l'snorkel

2012-01-12T14:34:00.001+01:00

Ko Rok és una illeta de la costa d'Andaman al sud de Tailàndia i tocant a Malàsia. Hi vam arribar amb una hora amb speedboat des de Ko Lanta, és un dels millors llocs per fer snorkel i diving, i segurament és així, però nosaltres hem tornat a quedar flipats amb la bona combinació de colors de les platges blau turquesa i transparència absoluta amb la sorra blanca.

Al mar! from Txell i Xavi on Vimeo.

Tot sovint ens anem dient, no tanquem els ulls i gaudim d'aquest paisatge que quan arribem a casa no serà el mateix...!!!

la platgeta entre les dos illes que formen Koh Rok

mirant la transparència i els colors d'aquestes aigües!

A Ko Rok hem vist uns dracs gegants semblants als que habiten a la illa de Komodo, a Indonèsia, i amb ells hem passat una bona estona intentant trobar quin era el perfil més bo per poder immortalitzar el moment. Són graciosos, però que no s'acostin gaire, perquè aquesta llengua que van traient és bastant fastigoseta...

nyam, nyam....

I pel que fa a l'snorkel doncs també hi hem passat una molt bona estona. No tenim càmera aquàtica, així que us explicarem el que hem vist, peixos de tots colors, grocs, blaus, liles, taronges, amb diferentes combinacions, a ratlles, llisos, amb línies, i de diferents tamanys i formes, més grans o petits, més llargs o arrodonits, etc, i per no parlar de les algues, corralls, esponges o altres elements aquàtics... vaja que això és molt difícil d'explicar i el millor és buscar imatges pel Google ;-)!

tot passejant per la platja!

Però si que us deixem la foto d'un cranc ermità mentre passeja tranquil·lament per la platja...

The Beach

2012-01-09T07:05:00.002+01:00

la famosa platja de Ao Maya

Koh Phi Phi són considerades de les millors illes del rànking de les Top 10 del món, o això diuen. Aquesta està formada per dos illes, Phi Phi Don i Phi Phi Le, Phi Phi Don és la més gran i la única habitada, hi ha un punt on la illa s'estreny i a cada extrem hi ha dos platges oposades, dos mitges llunes que dibuixen una X, almenys així ho podem apreciar des del viewpoint. Les dues platges estan separades pel poble de Ton Sai, actualment a rebentar d'oferta turística, en plena temporada alta, un xic massa massificat.

A Phi Phi Don hem caminat al voltant de la illa, fins al cim d'un turó per veure el viewpoint i gaudir d'una de les millors vistes que se'n poden tenir. La caminada no ha sigut fàcil, han estat uns 3 km anar i 3 més per tornar, amb una calor que asfixiava, però el regalet que hem tingut un cop a dalt ha fet que ens oblidéssim de tots els mals.

vistes del poble de Ton Sai des del mirador amb les dos característiques platges en forma de mitja lluna

La tornada tot i que a priori podia semblar menys dura ens ha jugat una mala passada. Bona part del sender recorre per la "selva", així que d'animalets n'hi deuen viure a grans quantitats, però justament ens hem topat amb una família de monos. La veritat és que ens hem acollonit i molt perquè se'ns han començat a encarar i semblava com si se'ns volguessin tirar a sobre, per sort ha quedat com una anècdota del viatge.

Des de Ko Phi Phi Don hem pujat a una long tail boat, les típiques barques, i hem anat a Phi Phi Le. Sembla ben bé com si algú l'hagués posat al mig del mar, és una illa d'altes parets tallades ben encaixades, a causa de l'erosió de l'aigua, que amaga diverses coves.

Hem fet parada a la Viking Cave, a Pi-Le i a Loh Saman on ens hem estrenat fent snorkeling en una aigua tant transparent que si no hagués estat pels peixets semblava més pròpia d'una piscina que d'alta mar.

la txell com peix a l'aigua...

i més peixos...

I com no podia ser d'altra manera hem anat a Ao Maya, preciosa però massa concorreguda, suposem que des de que Leonardo DiCaprio hi va protagonitzar la pel·lícula The Beach. No obstant és obligat fer la vista grossa i gaudir d'aquest paradís natural que amaga Tailàndia, perquè és brutalment espectacular.

... sense comentaris ...

Tailàndia, anem a la platgeta!!!

2012-01-09T06:04:00.001+01:00

Arribem a Tailàndia el dia 1 de gener i així és com nosaltres comencem el nou any.

el barri de chinatown a Bangkok

Ens instal·lem a Bangkok durant 3 dies, abans d'anar cap a les illes del sud, i tenim temps de visitar uns pocs temples i fer una sortida a Damnoen Saduak, per recórrer el mercat flotant, el qual ens ha semblat molt i molt turístic. Però el que hi hem fet a la capital Tailandesa ho deixarem pel post específic de Bangkok, ja que ara som a les illes de la costa d'Andaman i és el que us volem explicar.

dona preparant menjar sobre una barca al mercat de Damnoen Saduak

Volíem anar directes a Koh Phi Phi però ens van recomanar fer primer Koh Lanta, per ser molt més tranquil·la i més econòmica, tenint en compte que el nostre pressupost és bastant auster i típic d'un motxil·ler, i podem dir que ha estat un gran encert. Així que després de 17 hores entre busos i ferry arribem a Koh Lanta. Hem pres aquesta illa com a camp base per visitar les illes del voltant, que formen part de la costa d'Andaman i que us anirem explicant als següents posts.

Klong Khong Beach, una de les solitàries platges de Koh Lanta

Per cert, sabem que feia molts dies que estàvem sense actualitzacions, ens haureu de disculpar, esperem ser més constants, però és que estem de vacances ;-)!!

Estem acabant de fer la selecció de fotos de la Índia per poder publicar el post de les notres impressions en aquest país, en breu el penjarem.

The Incredible India

2012-01-05T10:49:00.022+01:00

Després d'anys de voler trepitjar aquestes terres de Marajàs, les idees preconcebudes sobre aquest gran país havien estat moltes, fins al punt que algunes impressions d'altres viatgers ens havien espantat pel que ens hi poguéssim trobar.

Sabem que un mes a la Índia no és molt si tenim en compte les seves dimensions, però després d'aquests 30 dies podem dir que ha superat les expectatives, i en cap moment ha deixat de soprendre'ns.

The Incredible India from Txell i Xavi on Vimeo.

Ens ha encantat poder passejar a peu pels ghats de Varanasi, admirar la vida que s'hi respira, ens hem quedat sense paraules davant dels forts de Jodhpur i de Jaisalmer, hem contemplat una de les set meravelles del món, el Taj Mahal, les ciutats antigues de Fatehpur Sikri, els temples del Kamasutra a Khajuraho, ens hem divertit amb els indis, quan s'ho proposen poden arribar a ser molt, molt pesats... de fet si no s'ho proposen també. Però, precisament això també ens tenia un xic preocupats pel que ens havien dit al respecte i la veritat és que no trobem que siguin més pesats que altres llocs, al contrari.

La Índia és gegant, tant és així, que hem hagut de deixar un munt de coses per fer i la nostra estada aquí s'ha centrat, bàsicament al Rajastan. Ben bé haguéssim pogut passar-nos dos mesos més recorrent Nord i Sud, però precisament creiem que la Índia mereix moltes oportunitats.

La Índia és sinònim de contrastos, al dia a dia veus pocs luxes, però quan en veus un és exagerat. No és difícil creuar-se amb una vaca i al mateix temps amb un Audi d'última generació, potser per això la ciutat de Jaipur no ens va agradar en absolut i és que és tan occidentalitzada que no sembla de la Índia. També és un país de contrastos paisatgístics, hem viatjat d'una de les ciutats més antigues del món, Varanasi, al desert del Thar, a tocar al Pakistan.

La Índia és bonica perquè en tot moment tens algú al costat indagant sobre tu, sobre la teva vida, perquè constantment tens un somriure al davant tot demanant una foto, o et sents perseguit per un nen que la única cosa que vol és jugar amb tu al cricket o fer una partida de cartes... sense cap mena de dubte aquests són els moments que fan que aquest país sigui especial. I ja per acabar creiem que una de les millors maneres per conèixer i entendre aquest país és viatjant amb tren, no ho tornaríem a fer d'uns altra manera, per això us hem deixat el regal d'aquest fantàstic vídeo!

I ara sí, la Índia o t'agrada o la odies, i com ells mateixos diuen, ens quedem amb el seu eslògan turístic: The Incredible India!!!

Ja tenim la ruta i mapa penjats, clica aquí si vols veure-ho.
I si voleu mirar les fotos també les tenim penjades!!

India, la ruta

2012-01-04T10:45:00.003+01:00

Ruta del viatge i itinerari:

Ver Índia en un mapa más grande

Dietari del viatge:

03/12/2011. Katmandú - Delhi
04/12/2011. Delhi
05/12/2011. Delhi - Varanasi
06/12/2011. Varanasi
07/12/2011. Varanasi
08/12/2011. Varanasi (visita a Sarnath)
09/12/2011. Varanasi
10/12/2011. Varanasi - Khajuraho
11/12/2011. Khajuraho
12/12/2011. Khajuraho - Agra
13/12/2011. Agra
14/12/2011. Agra (visita a les ruïnes de Fatehpur Sikri)
15/12/2011. Agra - Jaipur
16/12/2011. Jaipur - Pushkar
17/12/2011. Pushkar
18/12/2011. Pushkar - Udaipur
19/12/2011. Udaipur
20/12/2011. Udaipur (curs de cuina)
21/12/2011. Udaipur (visita al poblet de Shilpgram)
22/12/2011. Udaipur
23/12/2011. Udaipur - Jodhpur
24/12/2011. Jodhpur
25/12/2011. Jodhpur
26/12/2011. Jodhpur
27/12/2011. Jodhpur - Jaisalmer
28/12/2011. Jaisalmer
29/12/2011. Jaisalmer
30/12/2011. Jaisalmer - Delhi
31/12/2011. Delhi

I aquestes són les entrades que hem fet durant la nostra estada a la Índia:

Delhi, la nostra entrada a la Índia, hi hem arribat amb els sentits molt desperts, preparats per viure de primera mà el que seria el primer contacte amb aquest gran país.
Varanasi, Varanasi és la ciutat sagrada de la Índia per excel·lència, atrau multitud de peregrins a diari, i és que els hindús creuen que les aigües del Ganges, Ganga com l'anomenen ells, són sagrades.
Un passeig pel Ganges,

Teníem pendent fer el passeig en barca pel Ganges i no vam tardar en fer-lo, durant el trajecte vam encendre les típiques espelmes a la llum de la lluna i poder admirar la vida als ghats des de l'aigua.
KamaSura, hem visitat els famosos temples de Khajuraho, coneguts per les seves escultures eròtiques del kamasutra, i declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
El Taj Mahal, un monument a l'amor, el Taj Mahal, una de les set meravelles del món.
L'entrada al Rajastan, visitem Jaipur i Pushkar.
La romàntica Índia, d'Udaipur en diuen la ciutat més romàntica del Rajastan i de la Índia i tot, i als nostres ulls ens ha semblat molt bonica, tota ella gira al voltant del llac Pichola.
Shilpgram Festival 2011, Shilpgram és un petit poble d'artesans ubicat a pocs quilòmetres al nord d'Udaipur. Cada any per aquesta època de Nadal s'hi celebra el Festival Shilpgram, i aquest any han celebrat la seva 25ª edició.
Intentant desitjar-vos Bon Nadal, mentre esperàvem el sopar vam intentar gravar un vídeo per desitjar-vos BON NADAL i BON ANY NOU, però al final ens hem quedat en l'intent...
Curs de cuina índia, aprofitant que hem allargat la nostra estada a Udaipur ens hem apuntat a un curs de cuina.
Els forts del Rajastan, Rajastan significa “terra de reis”, una terra de marajàs, castells i palaus, i no hem marxat de la Índia sense visitar Jodhpur, la ciutat blava, i Jaisalmer, la ciutat daurada.
Safari pel desert rajastaní, i així és com ens hem despedit de la Índia, fent un safari pel desert del Thar, el qual no és típicament un desert de dunes comparable amb el del Sahara, el paisatge és més propi de la sabana africana, molt àrid i amb petits matorrals.

Safari pel desert rajastaní

2012-01-02T09:30:00.001+01:00

És molt comú entre els turistes contractar un tour d'un o més dies de safari amb camell pel desert del Thar. El desert del Thar no és típicament un desert de dunes comparable amb el del Sahara, el paisatge és més propi de la sabana africana, molt àrid i amb petits matorrals... i al llarg del tour ens hem pogut creuar amb uns quants antílops.

les dunes al final del safari per contemplar la posta de sol

Nosaltres hem estat un dia de safari, molta gent fa nit al desert, però una mica acollonits pel fred hem preferit fer nit a la civilització.

coneixen els camells al principi del dia...

Els primers 50 km els hem fet amb jeep i al final de tot ens esperava un camell per cadascú. Al llarg del dia hem passat per un parell de pobles, els quals viuen de l'agricultura, la major part cultivada en l'època de monzons. L'experiència ha estat gratificant ja que ens hem parat a dinar sota un arbre, nosaltres, un pare i filla canadencs, uns coreans afincats a Bombay per feina i quatre noies franceses que després de 3 mesos cooperant s'estaran viatjant pel país durant un mes i mig. Aquí hem dinat gràcies als nostres guies que ens han cuinat un thali indi, no gaire exquisit, però el que ha merescut la pena no ha estat el menjar en sí sinó el moment. Tot molt rudimentàri, la neteja de la plateria s'ha fet amb la mateixa sorra del terra. Després de dinar hem estat ben bé un parell d'hores fent la migdiada, per evitar les hores puntes de calor, i tot seguit hem agafat camí amb el camell per arribar a les tant esperades dunes i poder gaudir d'una bonica posta de sol.

arribant a les dunes, les zones ermes i desèrtiques típiques del Thar

Després de sopar a la vora del foc, unes patates amb dhal, arròs i chapati, amb la mateixa companyia que a l'hora de dinar, el jeep ens ha conduit fins a Jaisalmer.

Els forts del Rajastan

2012-01-01T14:14:00.016+01:00

Rajastan significa “terra de reis”, una terra de marajàs, castells i palaus. Aquesta regió antigament estava dominada pels rajputes, pobles d'heroics i valents guerrers, als quals no els importava entrar en guerres amb desavantatge i quan ja no tenien esperances realitzaven el jauhar, es suïcidaven col·lectivament.

Jodhpur

Després de la visita a la ciutat rosa, Jaipur, no teníem massa esperances amb Jodhpur, però al final la ciutat ens ha captivat.

vistes de la ciutat de Jodhpur des del fort

A Jodhpur, coneguda com la ciutat blava, hem visitat el seu fort, el palau Jaswant Thada i el mercat al voltant de la torre del rellotge. També vam aprofitar la tarda de Nadal per arribar-nos al centre comercial i anar al cinema, la nostra intenció era anar a veure una pel·lícula de Bollywood, però al final no va ser possible.

el caos del capvespre a la torre del rellotge

I vam aprofitar per celebrar els 31 anys d'en Xavi el dia de St. Esteve, a falta de pastís ens vam regalar un pancake (crêpe) de xocolata blanca i negre que estava boníssim.

segur que aquest serà un aniversari inoblidable... improvisat pastís però boníssim

La Mehrangarh situada sobre un rocós turó damunt el casc antic és l'impressionant fort de Jodhpur, ens han fascinat les seves muralles i la seva història, aquesta ciutat va ser fundada pels rajputes del clan dels rathores, i antigament es coneixia com a Merwar, país de la mort, degut a la seva fama de guerrers.

els viatgers amb la ciutat blava de teló de fons

fort de la Mehrangarh

Des del fort es pot contemplar la coloració de la ciutat de Jodhpur i descobrir la raó per la qual és coneguda com la ciutat blava.

Jaisalmer

Jaisalmer disposa del fort per excel·lència del Rajastan, aixecat sobre les planícies de l'àrid desert del Thar i també coneguda com la ciutat daurada, ja que la pedra utilitzada és de color mel.

la Txell esmorzant amb bones vistes al fort de Jaisalmer

Antigament Jaisalmer havia estat un punt important de la ruta de seda, entre el vell continent i àsia, però una vegada van començar a desaparèixer les caravanes de camells i gràcies a l'avenç del transport marítim, la ciutat va anar perdent importància. Avui dia, Jaisalmer, bàsicament, està dedicat completament al turisme i als militars, degut a la seva situació estratègica respecte les tensions frontereres amb Pakistan.

imatge extreta del Google Earth, Jaisalmer des de l'aire

De totes maneres és un fort on encara es viu a l'interior del mateix i on es pot sentir transportat en el temps passejant pels seus carrerons. També cal destacar els temples Jainís a l'interior del fort i diversos Havelis que es poden visitar i des dels quals es poden tenir unes magnífiques vistes al fort.

vistes al fort des de l'interior d'un Haveli

figures esculpides a l'interior del temple Jainí

Curs de cuina india

2011-12-27T23:37:00.011+01:00

Udaipur és una ciutat que ens ha agradat molt, i aprofitant que hi hem allargat la nostra estada ens hem apuntat a un curs de cuina. Després de buscar diferents opcions de la Lonely Planet, la primera molt cara i la segona estava plena pel dia que ho volíem fer, vam trobar una botiga d'espècies on també es donàven classes i el preu s'ajustava a les nostres necessitats.

Aprenent a cuinar a la Índia from Txell i Xavi on Vimeo.

En un princpi havien de ser de 3 a 4 hores a casa del mateix sr. Vijay però al final van ser unes 5 hores i poc. Ens va sorprendre que fos ell qui ens donava les classes, perquè en Vijay és qui regenta la botiga d'espècies i no pensàvem que la pogués deixar sola, però els Indis tenen una cosa i és que mai deixen de sorprendre. Es veu que normalment és la seva dona qui fa les classes, però just fa uns 4 mesos que acaba de tenir el seu segon fill i per tant no podia. Però us podem assegurar que en Vijay és un gran cuiner a part d'una gran persona. Ens va explicar que es dedicava dos mesos de l'any a fer classes de natació, que és professor, que té la botiga i fa 10 anys que es dedica a la cuina.

Gràcies a poder fer el curs de cuina in situ a casa seva ens ha ajudat a saber més coses d'aquesta cultura. La dona quan es casa se'n va a viure a casa l'home i amb la mare d'ell, la sogra. I, de fet, a casa en Vijay hi viuen 11 persones, és una casa on tot gira al voltant d'una sala, que podria ser el menjador o sala principal. La resta d'estances són com diferents vivendes dels membres familiars, cada habitació seria com una vivenda amb el seu bany particular.

Hem disfrutat un munt aprenent, menjant els plats que hem fet i escoltant els trucs i històries que en Vijay ens anava explicant. Amb ell hem après a fer:

el Masala Tea, també conegut com a çay/chai i que els indis es veuen a tota hora,

chapati acabat de fer, fàcil i boníssim, farina i aigua...

el Chapati i la Parantha, dos tipus de pans indi
l'Aloo Parantha, pà de patata
l'Aloo Gobihi, plat de patata i bròquil

el sr. Vijay acabant de preparar les pakodes

les Pakodes Vegetals, tremendes croquetes, com bunyols de verdures

engolint el Palak Panner

el Palak Panner, espinàcs amb formatge

llest per menjar l'arròs khichdi

l'arròs Khichdi, arròs tradicional del Rajastan

acabant de fer la xup xup el curry d'albergínia i tomàquet

l'Aubergine Tomato Curry, curry de tomàquet i albergínia
l'Stuff Aubergine, estufat d'albergínia
el Paneer Butter Masala, formatge a la masala

boníssimes boles de llet sòlida caramelitzades

i postres típics, com el Gulab Jamun i el Halba

I com que no us explicarem totes les receptes, us pengem un vídeo perquè pogueu fer sal·libera ;-))

Dades de contacte:

Dades del Sr. Vijay Singh, Spice India, e-mail: mailto:spiceindia23@yahoo.com, a la direcció:

26, Gadia Devra Road, Jagdish Chowk, Udaipur-

Intentant desitjar-vos Bon Nadal...

2011-12-26T13:54:00.004+01:00

Ahir, mentre esperàvem el sopar vam intentar gravar un vídeo per desitjar-vos BON NADAL i BON ANY NOU, però al final ens hem quedat en l'intent... mentre esperàvem el sopar, mentre la Txell sopava i al final del sopar... i ja era hora d'anar a dormir. No sigueu crítics, lo important són les bones intencions, i lo bé que ens ho hem passat!!!!!!!!

Bones festes!!!! from Txell i Xavi on Vimeo.

Shilpgram Festival 2011

2011-12-25T08:47:00.001+01:00

Shilpgram és un petit poble d'artesans ubicat a pocs quilòmetres al nord d'Udaipur. Cada any per aquesta època de Nadal s'hi celebra el Festival Shilpgram, i aquest any han celebrat la seva 25ª edició.

parella d'artesans, ferrers, l'home treballa el ferro mentre la dona amb un bufador escalfa l'acer

Al festival s'hi troba una demostració d'artites i artesans de diferents zones de la Índia, com el Rajastan, Gujarat, Goa, Maharashtra, etc., i estan repartits pel recinte amb les diferents tipologies de construccions tradicionals segons la regió que representa, juntament amb els seus artesans i artistes. Vaja, que ben bé ens ha recordat una fira de nadal a la catalana, amb botiguetes de joies, de dolços, de menjar., etc.... amb un munt d'artesania, però en aquest cas índia. També cal destacar que hi ha molta diversitat d'arbrat i aquest està identificat amb uns cartellets els quals indiquen quin arbre és, com si anessis passejant per un jardí botànic

diferents artistes del Festival de Shipgram

Hem estat tot el dia passejant per aquesta fira i ens ha sorprès la seva netedat, ple de papereres i és que amb 22 dies que ja portem a la Índia és la primera vegada que trobem papereres al carrer. A la nit la fira s'il·lumina amb llums artesanals, de paper, i tots els arbres il·luminats, ens ha encantat.

diferents cases construccions típiques de la índia i la seva gent

També hem vist com muntaven les rudimentàries atraccions de la Índia, entre elles una nòria que ens ha fet especial gràcia. També hem disfrutat al cim d'un gronxador recordant vells temps a la placeta de Can Ferragut.

imatges de diferents balls tradicionals

Però a banda de tot això és durant aquest festival que cada dia a la nit fan demostracions d'artistes i balls tradicionals de les diferents zones de la Índia, del Rajastan i altres, i això és el que més ens ha agradat de tot. Veure ballarines, cantants “a lo flamenco”, músiques tradicionals, intentant imitar els nostres castellers, balls a l'estil Bollywood, personatges tallant cocos a cop de destral a sobre el cap d'un altre, a l'estil Robin Hood, i sobretot veure el públic indi entregat al 100% amb les demostracions i balls tradicionals!!!

Bones festes!!!!

2011-12-23T15:18:00.007+01:00

No volíem deixar passar aquesta oportunitat per desitjar-vos a tots, familiars, Katruk's, Xarxones, Motivats, amics, bloggers i a tots els seguidors, MOLT BONES FESTES I BON ANY NOU, especialment a pares, avis i familiars més propers, als quals trobem més a faltar en aquestes dates tan senyalades!!

La romàntica Índia

2011-12-22T12:14:00.011+01:00

D'Udaipur en diuen la ciutat més romàntica del Rajastan i de la Índia i tot, i als nostres ulls ens ha semblat molt bonica, tota ella gira al voltant del llac Pichola. A part creiem que és una de les ciutats més netes que hem vist fins ara en aquest país. Està envoltada de muntanyes i el casc antic es troba dins les restes del que havia estat la muralla i és aquí on hi ha el Palau de la Ciutat, el qual queda aixecat en un turonet. A la nit al voltant del llac es crea un ambient espectacular, amb els reflexes del palau sobre les aigües.

vistes d'Udaipur i del llac Pichola des del pont de Daiji

el palau de la ciutat il·luminat de nit

A Udaipur a part de passejar hi ha moltíssimes coses per fer. Es pot anar amb barca pel llac Pichola, es pot visitar el Palau de la ciutat, es pot fer un curs de cuina, fer-se un massatge ayurvèdic, anar d'excursió al petit poble de Shilpgram aprofitant que hem vingut per aquestes dates a veure el Festival Shilpgram, ja que el poble en sí, la resta de l'any, no té massa res....

Cada vespre al Bagore-Ki-Haveli, un bonic museu de construcció haveli, s'hi fa un show de diferents balls tradicionals, conegut com el Dharohar, i allà hem anat, a primera fila.

representació de balls tradicionals de la Índia, Udaipur

Aprofitem per deixar-vos un vídeo dels balls!!!!!

Indian Dance from Txell i Xavi on Vimeo.

L'entrada al Rajastan

2011-12-20T13:53:00.003+01:00

Ara fa uns dies que tenim oblidat el blog, primer un i després l'altre hem afagat "la passa de la panxa", però què seria un viatge a la Índia sense aquest petit incident, no ha estat res de l'altre món, i ens ha servit per desconnectar del blog.

L'endemà de visitar l'impressionant Taj Mahal vam fer una sortida fins a Fatehpur Sikri, unes ruïnes declarades Patrimoni de la Humanitat.

tomba de Shaikh Salim Chishti al pati de la Mesquita a Fatehpur Sikri

Després vam agafar el tren direcció a Jaipur, en principi havien de ser poques hores, de 6 a 12 del matí, però com que el tren venia de Varanasi i arribava amb retard, al final vam sortir a les 10 del mati, així vam aprofitar per veure la vida de les estacions de tren.

... passant les hores a l'estació d'Agra, Life India!!!

(tot i que a la Renfe també passen aquestes coses...)

A Jaipur hi ha un Fort i diversos palaus, tot i que és la ciutat més important de Rajastan, a nosaltres no ens ha agradat gens i només hi vam passar una tarda. És una ciutat gran, impersonal, vaja que l'hem trobat massa occidental. No vam tardar en agafar les motxilles i marxar, no pas sense abans parar-nos al McDonald's, i és que ens moríem de ganes de cruspir-nos unes french fries, però l'endemà mateix ens vam dirigir a Pushkar.

..Aum...

Pushkar, territori neo hippy, és un poblet ple d'allotjaments i botiguetes de roba i plata. També és un punt de peregrinació hindú ja que aquí hi ha un important temple de Bharma, dels pocs que hi ha en tot el món. El poblet gira al voltant d'un llac ple de ghats, un d'ells anomenat de Gandhi perquè és on es van escampar les seves cendres.

vistes del preciós poble de Pushkar des de l'altra banda del llac

La veritat és que aquí ens hem refet, hem dormit i menjat molt bé, hi ha molta oferta i de qualitat. Recomanem el restaurant The Sixth Sense, el trobareu a l'àtic de l'Hotel Seventh Heaven. La veritat que l'hotel estava la mar de bé, però nosaltres estavem allotjats al davant, al Haveli Kanhaia, del qual no ens podem queixar gens ni mica. I després d'uns dies de dieta estricta ens mereixíem sopar de gust.

Aquí ja ens hem adonat ràpid que estàvem en ple Rajastan i ben a prop del desert i és que amb personatges com aquest qualsevol es confón.

Contínuament ens hem creuat amb un munt d'homes amb el típic llençol enrotllat al cap que tant t'aporta imatges del desert.

Ara som a Udaipur i aquesta ciutat ens encanta. Diuen que és la ciutat més romàntica de la Índia i no ho posem en dubte. Hi ha força coses a fer aquí, així que intentarem aprofitar el temps al màxim abans de fer camí cap al desert.

El Taj Mahal, un monument a l'amor!!!!

2011-12-14T05:34:00.002+01:00

típica foto al banc de la Lady Di, davant del Taj Mahal

Avui comencem el post amb una imatge, com bé diuen una imatge val més que mil paraules. Hem visitat el Taj Mahal, una de les set meravelles del món, i la veritat és que fantàstic, la seva sencillesa, la seva perfecta simetria, la blancor del marbre, els detalls, i és que també és considerada una de les obres més belles del món!!

Només explicarem que va ser construït per amor l'any 1631, l'emperador Sha Yahan va ordenar construir-lo després de la mort de la seva segona esposa. Es va iniciar la seva edificació al mateix any i es va construir durant els 8 anys posteriors.

Recomanen visitar el Taj a primeríssima hora del matí per veure'n la sortida del sol o a la posta. A les 7h.30 ja estàvem fent cua per entrar-hi, i si que és cert que tan d'hora encara no hi ha molta gent rondant per allà, per tant s'està molt més tranquil però ens sembla que les millors fotos que tenim són de força més tard, quan el sol ja està ben aixecat.

foto a primera hora del matí, encara no hi ha gaires turistes per aquí

I com no, aquest teló de fons, mereixia una sessió fotogràfica com les que mana llei, així que aquí ens teniu saltant, besant i agafant el Taj Mahal. Esperem que us agradin tant com nosaltres hem disfrutat fent-nos-les.

Per cert, hem vist una gran família de monos, mones i cries. Si algú té pensat visitar la Nepal i després la Índia, que no cal que vagi al temple dels monos de Katmandú, n'hem vist més aquí que allà. Són rabiosos i tenen una mala llet que espanta, però són molt i molt graciosos.

KamaSutra

2011-12-12T18:58:00.001+01:00

Avui hem visitat els famosos temples de Khajuraho, coneguts per les seves escultures eròtiques del kamasutra, i declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Temple de Vishvanath i el santuari Nandi

Hem recorregut temples i temples, admirat les famoses escultures sensualment esculpides per parelles o grups en posicions eròtiques, aquestes anomenades mithuna, també les apsares, ninfes celestials ballant en diverses postures.

Hi ha diferents grups de temples, el principal és el de l'oest, on s'ha de pagar entrada per poder visitar. També hi ha altres temples repartits per la zona en els quals no fa falta pagar entrada, i anar-hi suposa fer un passeig per la colorida ciutat antiga de Khajuraho.

Una mica d'història, aquests temples van ser construïts per la dinastia Chandela entre el 950 i 1050, en total van ser uns 85 temples i actualment se'n conserven 25. El posterior trasllat de la capitalitat dels Chandela de Khajuraho a Mahoba va fer que mica en mica s'anés abandonant fins que la selva es va apoderar d'ella. Així va poder salvar-se de les invasions dels àrabs, i va ser al 1838 quan uns portejadors van guiar a un oficial britànic fins a Khajuraho quan van redescobrir els temples.

Per cert què va fer el Madrid - Barça???

Un passeig pel Ganges

2011-12-10T11:22:00.002+01:00

Teníem pendent fer el passeig en barca pel Ganges i no vam tardar en fer-lo, durant el trajecte vam encendre les típiques espelmes a la llum de la lluna i poder admirar la vida als ghats des de l'aigua.

en barca pel Ganges a la llum de la lluna

Ahir teníem el dia relaxat per deixar-nos portar per Varanasi, així que després d'esmorzar i dinar al Shree Restaurant, un clàssic en la nostra estada a Varanasi on no ens hem cansat de repetir, i posterior passeig pels carrerons de casc antic, vam parar a fer un te masala al Mona Lisa Cafè.

Sobre les 16 h el sol ja començava a baixar i vam decidir anar a buscar un dels típics barquers, “Do you need a boat sir?”, primer en vam rebutjar uns quants i al final vam trobar un barquer jovenet que ens va caure bé, en Rajul de 17 anys. El passeig va ser d'una hora en barca mentre es ponia el sol, i en Rajul ens va explicar la vida als ghats i com cremen els morts. Els que es poden cremar, els que no, que s'han tallar el cabell, completament rapat quan se'ls moren els pares i s'han de vestir de blanc durant la puja, la puja que han de realitzar durant deu dies, i és al desè que han de fer pa amb aigua del Ganges per després oferir-lo a la resta de la família i així poden tancar el procés de dol. També ens va explicar que mai s'acaba de cremar el cos sencer, una part del cos es lliga a una pedra i es llença al fons del riu, que els Sadhus, els nens i la gent malalta no poden ser incinerats i després d'embolcallar el fèretre amb un llençol blanc es llença, també amb una pedra, al fons del riu, i entre d'altres històries també ens va explicar que abans de la incineració agafen el difunt i li donen de beure aigua sagrada del Ganges fins a cinc vegades.

Amb aquest noiet vam passar una molt bona estona tot escoltant les històries que s'amaguen al Ganges, així que vam quedar amb ell per repetir el passeig a la nit i poder contemplar Varanasi a la llum de la lluna, amb l'espectacle que es fa a diari al ghat principal, Dasaswamedh Ghat, i amb les fogueres dels crematoris al fons, el Harishchandra Ghat i el Manikarnika Ghat.

No cal dir que ens va encantar el passeig i poder fer les nostres ofrenes al Ganges amb forma d'espelmes.

Avui a les 18h agafem un tren nocturn d'11 hores i ens dirigim cap a Khajuraho.

Varanasi

2011-12-09T08:00:00.005+01:00

Varanasi és la ciutat sagrada de la Índia per excel·lència, atrau multitud de peregrins a diari, i és que els hindús creuen que les aigües del Ganges, Ganga com l'anomenen ells, són sagrades. És per això que constantment hi ha gent remullant-se, rentant roba, però més enllà de tot això, almenys un cop a la vida, han de venir a purificar-se dels seus pecats. No cal dir però, que no se'ns acudiria posar-hi un peu...

vistes dels ghats des de l'Alka Hotel

peregrins en barca pel Ganges

Varanasi també es coneix per les incineracions que es celebren en un dels seus ghats principals, el Manikarnika Ghat. Aquest és el principal ghat crematori, on es celebren les incineracions, les qual no en tenen res d'íntimes perquè és un espectacle per a tothom. Pels hindus és un honor venir a morir al Ganges i en realitat és tota una història veure-ho. Passegen els morts sobre unes fustes pels carrers del casc antic fins arribar al ghat. Allí està ple de parades de llenya i n'hi ha de molts tipus i preus. Per calcular el preu de la incineració dependrà del tipus i quantitat (a pes) de llenya que necessitin per cremar el difunt en qüestió.

Però a part de tot això pel qual és coneguda la ciutat sagrada, per nosaltres Varanasi és especial, Varanasi és deixar passar el temps passejant pels seus ghats, entremig de vaques, cabres, gossos, porcs... on et vas trobant amb un munt de gent, gent que vol tirar-se fotos amb tu, gent que només vol establir conversa amb tu i és que els indis són molt xafarders, gent que et vol practicar massatges ayurvèdics, sempre amb un somriure i dient que és totalment gratuït , representa que només t'ensenyen de què va, però és evident que passats 2 minuts sona la típica frase “ 10 rupees Sir”. De lluny sempre sents un “Hello, My friend! How are you? Where are you from? You speak spanish?”, o vas veient com un barquero baixa unes escales corrents per preguntar-te “Do you need a boat Sir?”. Venedors ambulants de fruits secs, i canalla que et ven les típiques espelmes, envoltades de flors, perquè quan vagis a fer un passeig pel Ganges, puguis fer-hi ofrena. El passeig amb barca el tenim pendent, ja us l'explicarem.

practicant-li un massatge ayurvèdic a en Xavi

I ja per acabar cal fer menció a uns personatges molt especials, els Sadhus. Ells han rebutjat a seguir amb qualsevol sistema social per dedicar-se exclusivament a la meditació i poder arribar a la il·luminació, nirvana. La majoria d'ells viuen de la caritat. Realment són personatges dignes de veure.

Ens hem enrotllat com persianes però és que després de 3 dies a Varanasi podem dir que ens apassiona la Índia caòtica de la que tothom ens parlava abans de venir. La Índia és així, passejar i deixar-se dur pel moment, parlar amb la gent, conèixer les seves tradicions i sobretot admirar-les.

Delhi, la nostra entrada a la Índia

2011-12-06T08:13:00.003+01:00

Una hora i poc més ens ha estat suficient per arribar a la Índia. Hi hem arribat amb els sentits molt desperts, preparats per viure de primera mà el que seria el primer contacte amb aquest gran país, un país que la gent diu que o t'apassiona o l'acabes odiant. De moment us podem dir ens ha sorprès gratament, és clar que encara ens falta recórrer molts de quilòmetres.

davant la mesquita Jama Masjid

Hem estat dos dies a Delhi preparant la ruta, informant-nos de trens, i passejant pels carrers més propers a Paharganj, zona on hi ha bona part dels allotjaments per a motxillers. Hem caminat per un bazar nocturn, hem pujat a un rickshaw fins a Chandni Chowk, i malgrat les zigues-zagues ens ha semblat prou divertit, menys quan veus que el contuctor no treu el peu del gas i et dóna la sensació que t'empastes al bus de davant.

Delhi és caòtica, caòtica per la quantitat de gent que hi ha als carrers, pel trànsit, pel soroll, però alhora és especial. Ens ha fotut gràcia veure barberies espontànies muntades al mig d'un carrer, com aquell qui munta una parada de gelats ambulants.

vaca sagrada a Delhi

A Delhi hem visitat el Fort Vermell, ells el coneixen com el Lal Quila i és un fort mongol. Amb construccions com aquestes t'adones ràpid que aquest país en algun moment d'aquesta vida hauria estat realment esplendurós.

la Txell al Fort Vermell

Aquest fort està ubicat a la vella Delhi, on s'amaguen quantitat de bazars que encara no hem visitat i si tenim temps ho deixarem pel final del viatge. Del fort hem anat fins a la mesquita més gran de la Índia, la mesquita Jama Masjid, amb una capacitat per a 25.000 persones... déu n'hi dó. Com a anècdota del moment us explicarem que ens han clavat 200 rúpies, no pas per entrar, sinó per entrar una càmera de fotos i a la que portàvem uns 5 minuts dins ens hem quedat sense bateria, o sigui que ens hem quedat amb poquetes fotos, però les que tenim valen prou la pena.

mesquita Jama Masjid

I avui comença l'aventura de veritat, avui agafem un tren nocturn que amb 13 hores ens ha de deixar a Varanasi, una de les ciutats més anitgues del món i un dels llocs més sagrats de la Índia.

Nepal, un país inoblidable

2011-12-05T08:51:00.008+01:00

Ens despedim de Nepal molt contents d'haver tingut la oportunitat de conèixer aquest país.

Hem tingut el plaer de prendre un te acompanyats de monjos budistes en un monestir al bell mig dels himalàies, hem caminat per senders pel mig de les muntanyes més altes del món, ens hem emocionat quan després de 9 dies de caminar hem arribat a un coll de 5.416 m. Hem al·lucinat amb estupes i monestirs budistes al mig de les muntanyes dels himalàies, i com no, amb la de Bodhanath, l'estupa més gran de Nepal, per la quantiat de fidels fent el ritual de pregàries al seu voltant. Hem passejat per places i llocs tant antics com Bakhtapur, la Durbar Square de Patan i la de Katmandú, totes Patrimoni de la Humanitat, i malgrat els anys que fa que estan dempeus encara mantenen una bellesa extraordinària. No cal dir que ens ha encantat el menjar nepalí, especialment l'Asia Tea House per la seva hospitalitat, ens hem fet farts de menjar daal bhat, noodles, momos, pakores, chapatis i pà tibetà, julu dhau (iogurts de Bakhtapur) i sopa d'all, especialment durant la nostra estada als poblets dels Annpurnes. Però el que més, més ens ha agradat ha estat la hospitalitat del poble nepalí.

Nepal és un país molt fàcil per moure's, amb una gran quantitat d'autobusos per anar d'un lloc a l'altre i molt i molt econòmic, i pels que siguin uns amants de la natura, no cal dir que és gairebé parada obligatòria.

El que més m'ha agradat:

el trekking de la volta als Annapurnes
creuar un pas de més de 5.000 metres caminant
conviure amb la gent local durant els dies de trekking i conèixer de prop la cultura nepalí
el menjar, en especial els momos i sobretot el bon tracte que ens ha donat en Shiva en el seu modest restaurant de Pokhara, l'Asia Tea House
poder cruspir-nos un bistec, com a final feliç, després del trekking, al Everest Steak House de Pokhara
la tranquil·litat que es respira a tot el país i lo amable que arriba a ser la gent
trobar-nos amb el monestir budista a Upper Pisang i veure de prop la ceremònia de matí i a la posta de sol, amb el teló de fons l'Annapurna II i IV
veure yaks
la preciosa estupa de Boudhanath

El que menys:

l'excessiu preu que fan pagar als guiris per entrar al poble de Bakhtapur
haver d'esquivar les taquilles per entrar a les Durbars Squares, ja que a totes fan pagar (no pas als locals...)
el tram de carretera de Ghasa a Bundi, amb un bus fet a tamany de nepalís
no poder veure les vistes als Annapurnes des de la World Peace Pagoda, a Pokhara
haver de fer nit a Ghasa per culpa d'un taquillero que ens va enganyar
la greu contaminació de Kathmandú i Kathmandú en general

On hem dormit:

Durant el trekking hem dormit en guest houses, la majoria la mateixa casa dels locals, on ens han cedit una habitació a un preu simbòlic de 100 NPR o fins i tot gratis a canvi de fer-hi tots els àpats. Per fer la volta als Annapurnes no cal anar amb guia ja que hi ha molts allotjaments i no hi ha problema per trobar habitacions lliures, almenys durant la segona quinzena de novembre.

a Bahabunda: Hotel Manaslu
a Tal: Potala Guest House
a Chame: Hotel Potala
a Upper Pisang: Everest Hotel
a Manang: Marshyangdi Hotel
a Letdar: Hotel Snow Land
a High Camp: High Camp
a Muktinak: Bob Marley Guest House
a Ghasa: National Guest House

Els allotjament per la resta de l'estada al país han estat:

a Katmandú: Annapurna Guest House
a Pokhara: Century Guest House
a Bakhtapur: Big Bell Guest House

Com ens hem mogut:

Tots els trajectes els hem fet amb busos, de Pokhara a Katmandú i a la inversa amb bus turístic i la resta de trajectes els hem fet amb busos locals. Per moure'ns dins les ciutats ho hem fet amb els mini taxis (;-) tamany nepalí).

Activitats que hem fet:

A continuació us posem les activitats que hem fet.

la Volta als Annapurnes, per accedir al Parc dels Annapurnes cal pagar una taxa d'entrada al ACAP de Katmandú o Pokhara, nosaltres ho vam fer a Pokhara mateix. El preu d'accés és de 2000 NPR per persona per accedir al parc i 1610 NPR de permís de trekking. Els preus varien en funció del trekking que es realitzi i si es va amb guia o sense. Els preus que us hem donat són sense guia.
entrada a la ciutat medieval de Bakhtapur, 1.100 NPR
entrada a l'estupa de Boudhanath, 150 NPR
entrada a Swayambhunath, també conegut com el temple del monos, 200 NPR
entrada a la Durbar Square de Patan, 200 NPR
entrada a la Durbar Square de Katamandú, 200 NPR
visita a la World Peace Pagoda, l'entrada és gratuïta i val moltíssim la pena per veure les vistes als Annapurnes, cosa que a naltros el temps no ens va permetre

Canvi de moneda:

Nosaltres vam treure diners al mateix aeroport de Katmandú i posterioment en caixers automàtics, el canvi ens va sortir entre 106-108 NPR/€. L'ATI Bank i el Nabil Bank ens van carregar una comissió extra de 400 NPR, uns 4 euros.

Visat:

El visat es paga al arribar a Nepal al mateix aeroport abans de travessar l'aduana, i costa 40$ per un permís de 30 dies.

Ja tenim la ruta i mapa penjats, clica aquí si vols veure-ho.

I si voleu mirar les fotos també les tenim penjades, us deixem les fotos de la Volta als Annapurnes i de la resta del país!!

Ja som a la Índia, o sigui que el proper post ja serà des de terra de Marajás.

Nepal, la ruta

2011-12-04T11:23:00.001+01:00

Ruta del viatge i itinerari:

Ver Nepal en un mapa más grande

Dietari del viatge:
12/11/2011. Delhi - Katmandú
13/11/2011. Katmandú - Pokhara
14/11/2011. Annapurna Round. Pokhara - Besisahar - Bahabunda
15/11/2011. Annapurna Round. Bahabunda - Tal
16/11/2011. Annapurna Round. Bahabunda - Tal
17/11/2011. Annapurna Round. Tal - Chame
18/11/2011. Annapurna Round. Chame - Upper Pisang
19/11/2011. Annapurna Round. Upper Pisang - Manang
20/11/2011. Annapurna Round. Manang, excursió Ice Lake
21/11/2011. Annapurna Round. Manang - Letdar
22/11/2011. Annapurna Round. Letdar - High Camp Thorung Phedi
23/11/2011. Annapurna Round. High Camp - Muktinak
24/11/2011. Annapurna Round. Muktinak - Ghasa
25/11/2011. Annapurna Round. Ghasa - Beni - Pokhara
26/11/2011. Pokhara
27/11/2011. Pokhara (World Peace Stupa)
28/11/2011. Pokhara - Bhaktapur
29/11/2011. Bhaktapur
30/11/2011. Bhaktapur - Katmandú (Boudhanath Stupa)
01/12/2011. Katmandú (Swayambhunath Temple)
02/12/2011. Katmandú (Patan i Katmandú, Durbar Square)
03/12/2011. Katmandú - Delhi

I aquestes són les entrades que hem escrit durant la nostra estada al Nepal:

Namasté, al final arriba l'hora de pujar a l'avió, amb poc més de 2h ens plantàvem al que és el primer destí del nostre viatge, arribem a Katmandú, Nepal.
Annapurna round, han estat 10 dies de caminata sense parar però ha valgut realment la pena, per nosaltres ha estat un dels millors trekkings que mai hem fet.
Monestir budista d'Upper Pisang, a dalt de tot d'Upper Pisang hi ha anclat un monestir budista, amb unes vistes impressionants i lo milloret de tot ha estat poder contemplar l'Annapurna II, de 7.937 m, i l'Annapurna IV, de 7.525 m.
Ice Lake, un balcó als Annapurnes, l'Ice Lake està a 4.600 m i des d'allí s'hi divisen unes vistes espectaculars dels Annapurnes i de la vall del riu Marsyangdi Khola.
Companys de camí, allò que diuen que mai es viatja sol si un no vol és del tot cert i és que hem compartit grans moments d'aquest trekking amb gent molt maca.
Asia Tea House, menjar nepalí, a Pokhara hem sigut clients habituals de casa en Shiva i la seva família, que ens han alimentat com a reis.
Bhaktapur, és una de les ciutats medievals més ben conservades de Nepal i juntament amb Patan són considerades Patrimoni Mundial de la Unesco.
Bodhanath, l'estupa més gran del nepal, és l'estupa més popular de Nepal i de les més grans.
El temple dels monos, Swayambhunath és aquest temple budista elevat a la ciutat de Katmandú i replet de monos, per això també és conegut com el temple dels monos.
Nepal, un país inoblidable, reflexions, fotos i recull d'informació útil per a viatgers a Nepal.

El temple dels monos

2011-12-03T05:51:00.005+01:00

monos a l'escalinata de pujada al temple

Swayambhunath és el nom d'aquest temple budista elevat a la ciutat de Katmandú i replet de monos, per això també és conegut com el temple dels monos. Aquest temple està ubicat on antigament hi havia un llac i a causa d'un terratremòl va sorgir el turó, d'aquí ve el nom de Swayambhunath.

monos i budes

Per accedir al temple cal pujar una llarga escalinata i prèvi accés s'ha de pagar una entrada, és com un poblet on es veuen clarament barrejades les religions budistes i hinduistes, de fet hi ha un monestir budista i un monestir hinduista, a part d'una enorme estupa coronada amb els ulls de buda pintats.

L'ambient és bastant místic, sempre envoltats de peregrins, olor a encens i espelmes que es van encenent. Tot i així preferim l'estupa de Bodhnath, molt més autèntica. A part, creiem que aquesta és bastant més turística ja que el poblet en sí consta d'una gran quantitat de botiguetes de souvenirs.

dones hinduistes fent-se el tika

buda hinduista amb el vermell del tika

Bodhanath, l'estupa més gran de Nepal

2011-12-02T05:15:00.004+01:00

Bodhanath, és l'estupa més popular de Nepal i de les més grans, construïda al segle V, i des de la invasió de la Xina al Tibet el 1959, molts refugiats tibetans viuen al voltant de l'estupa i han construit moltes gompes (monestirs).

l'estupa de Bodhanath

Històricament l'estupa de Bodhanath va ser una parada important a la ruta comercial entre Lhasa i Kathamandú i molts comerciants hi solien resar, pregar, per a tenir un bon viatge, abans de travessar els alts ports de muntanya dels Himalàies.

Actualment a Bodhanath hi viuen molts budistes tibetans i una de les coses que més ens va agradar va ser la quantitat de peregrins i monjos budistes que hi ha, durant tot el dia, realitzant les pregàries, sempre girant al seu voltant en el sentit de les agulles del rellotge. També es pot accedir al pedestal i és des d'allà on vam poder veure els fidels estirant-se al terra tot pregant de cara a l'estupa.

monjos budistes fent la ritual volta a l'estupa

L'estupa de Bodhanath és dels pocs llocs del món on el budisme tibetà és tant accessible i no té cap mena de restricció i fa d'aquest lloc un lloc molt especial.

més imatges de l'estupa, impressionant

Bhaktapur

2011-12-01T06:13:00.003+01:00

Bhaktapur és una de les ciutats medievals més ben conservades de Nepal i juntament amb Patan són considerades Patrimoni Mundial de la Unesco.

Durbar Square

Bhaktapur ha estat pas obligat per l'antiga ruta comercial entra la Índia i el Tibet. Va ser una de les ciutats medievals més importants de la vall de Kathmandú entre el s.XIV i s.XVI, durant el regnat Malla, moment en què es va construir la plaça municipal, coneguda com la plaça Durbar, de fet totes les places majors de Nepal es coneixen amb el nom de Durbar Square.

més temples de la Durbar Square

Actualment es conserven gran quantitat de temples, malgrat el terratrèmol de 1934, la ciutat va arribar a tenir 172 temples, 77 dipòsits d'aigua, 172 refugis per peregrins i 152 pous.

dona fumant a l'escalinata del temple de Nayatapola, plaça Taumadhi Tole

L'encant d'aquesta ciutat és que és com un museu a l'aire lliure i per això també fan pagar entrada per accedir-hi. Hem estat un dia sencer passejant pels seus carrerons i ens hem pogut fer una idea del que havia sigut aquesta ciutat en el seu moment de màxima esplendor, hem trobat un munt de temples, majoritàriment hindús, i a cada un d'ells hi hem pogut veure els seus peregrins fent-hi les seves ofrenes habituals, la puja. A primera hora del matí, les dones carreguen amb una safata de bronze amb pètals, arròs, fruites... com a ofrena als déus dels temples locals.

Fins i tot hem pogut veure el primer casament d'una nena nepalí, nosaltres ho hem entès com un bateig, segons ens van explicar es fan tres celebracions al llarg de la seva vida, la primera als 5 anys.

imatges de la celebració del primer "casament" hindú

Si bé Bhaktapur és coneguda pel seu ambient medieval, la seva artesania, els seus temples, la seva història, també ho és pels seus "iogurts", el julu dhau, és una barreja de llet de búfal i llet de vaca, i és boníssim, la proba és que ens n'hem fet un bon tip.

dones treballant al Pottery Square

A aquesta ciutat ens hi hem estat un parell de nits, ara ja som a Katmandú on hi estarem els pròxims dies, abans de la nostra entrada a la Índia.

Asia Tea House, menjar nepalí

2011-11-30T05:51:00.001+01:00

Deprés del trekking ens hem agafat un parell de dies de relax a Pokhara, una de les raons ha estat per descansar després de tants dies de caminar, i l'altre perquè ens venia de gust posar en ordre les fotos i actualitzar el blog.

Asia Tea House, Lakeside 6, Pokhara

Durant aquests dos dies hem sigut clients habituals de casa en Shiva i la seva família, que ens han alimentat com a reis. Es desfan perquè et trobis com a casa, al seu petit restaurant, a l'extrem d'un petit carreró en ple centre del Lakeside de Pokhara. Nosaltres ens hi vam arribar gràcies a les recomanacions d'en Carles i la Silvia.

A l'Asia Tea House es pot menjar de tot i a molt bon preu, per exemple vam dinar tot el que veureu a continuació per només 2'91 € els dos, increïble, tot i que el rosti és dels plats cars!!!

cheese noodles amb verduretes, 90 rnp (0'85 €)

rosti (com un pastís de patata i verdura i ou i força picant), 160 rnp (1'50 €)

plain rice banana pudding, 60 rnp (0'56 €)

La presentació dels plats potser no és el seu fort, però tot està boníssim i a vegades fins i tot et fan repetir, al no tenir res precuinat, cada plat que demanes el preparen al moment, si n'han fet una mica massa quan acabes te'l tornen a omplir.

El plat típic del país és el Daal Bhaat, Daal que vol dir llenties i Bhaat que és l'arròs, consisteix amb arròs, sopa de llenties i verdures estofades, i pots anar repetint tantes vegades com vulguis. Aquest ha estat un dels plats que més hem menjat durant la volta als Annapurnes.

el típic Daal Bhaat nepalí, 130 rnp (1'22 €)

També cal dir que hem provat el famosos momos de Nepal, d'aspecte força semblant als tortellinis. Els momos són trossos de carn, formatge o verdures embolicades en una massa i cuites al vapor, també pots fer-ne per postres de fruita o xocolata. Els momos també poden ser fregits i s'anomenen kothes.

cheese fried momos (khotes)

Companys de camí

2011-11-28T12:26:00.002+01:00

Allò que diuen que mai es viatja sol si un no vol és del tot cert i és que hem compartit grans moments d'aquest trekking amb gent molt maca. Amb la majoria d'ells ja vam coincidir en el bus de trajecte a Besisahar i amb la resta ens hem trobat pel camí, però amb tots ells hem pogut compartir anècdotes, cansaments i tertúlies a la vora del foc.

en Patrick, la Txell i en Miguel a Tal

La volta als Annapurnes la vam iniciar amb en Patrick de Luxemburg, en Jostein de Noruega i en Miguel de Logronyo, en Jostein ja porta uns 5 mesos viatjant i en Miguel d'aquí poc farà un any que està viatjant. Amb tots ells vam trobar-nos en el bus d'arribada a Besisahar i hem anat coincidint en diferents etapes del trekking.

amb la Machusan i en Jostein menjant yak al guest house Bob Marley de Muktinath

La nostra trobada amb la Machusan va ser a Upper Pisang, al Guest House Himalaya, ubicat just a sota el temple budista, juntament amb una parella eslovaca que també vam retrobar més endavant i que també s'han agafat uns mesos sabàtics per viatjar, abans de començar una nova vida a Suïssa.

al Thorung La Pass, amb la Masuchan de Xina

amb en Michael i la Paula de Miami i la Hadash i en Youff d'Israel a l'estació de Ghasa esperant el bus

Amb en Michael i la Paula, una parella d'americans, i la Hadash i en Youff, una parella israelita, vam coincidir a les dues etapes de tornada a Pokhara, va ser entretingut arribar-hi, entre averies del bus, busos fets a tamany nepalí, on no et caben les cames ni volent-ho, al igual que els jeeps per a 12 persones, el venedor "estafador"de l'estació de Ghasa i un munt d'històries que van fer més divertida la tornada i tot plegat va provocar que haguéssim de fer nit a Ghasa. Per cert, amb en Michael i la Paula, els que també tenen un blog i que tot just acaben de començar el seu mig any sabàtic per recórrer món, vam quedar per anar a sopar a l'Steak House de Pokhara, un bon regal per haver acabat el trekking de bona manera.

sopant al famós Steak House de Pokhara

Molta sort a tots!! i esperem poder-nos retrobar ben aviat!!

Ice Lake, un balcó als Annapurnes

2011-11-27T12:05:00.001+01:00

Des de Manang hi ha un munt d'excursions recomanades i nosaltres vam optar per anar a l'Ice Lake, ni de les més fàcils ni de les més difícils. L'Ice Lake està a 4.600 m i des d'allí s'hi divisen unes vistes espectaculars dels Annapurnes i de la vall del riu Marsyangdi Khola.

la vall del Marsyangdi Khola amb Brakha en primer terme i Manang al fons de la vall

Es diu que lo correcte és guanyar alçada durant el dia i tornar a baixar per dormir i això vam fer.

L'excursió no és fàcil, puja força en picat, 1.150 m de desnivell, i la baixada és collunuda pels qui patim dels genolls, però és del tot recomanable si es vol gaudir d'unes vistes privilegiades.

la Txell a 4.600 m amb les vistes dels Annapurnes al fons, amb el Gangapurna de 7.454 m i l'Annapurna III de 7.555 m

A aquestes alçades ja es comença a notar la falta d'oxigen, costa respirar, i es va pujant a poquet a poquet.

l'Ice Lake, un balcó espectacular per contemplar les vistes als Annapurnes!!

nosaltres satisfets al arribar a l'Ice Lake després de 4 hores de pujada

Com a tota caminada per altes alçades és recomanable fer aclimitació, així que durant el trekking vam fer-la a Manang. De fet gairebé tothom la hi fa, i és que Manang és un dels pobles més ben preparats per aquest tipus de turisme, un poble que està situat a 3.540 m i al que no li falta de res. Hi ha un centre mèdic on cada dia es fan xerrades sobre els símptomes del mal d'alçada, fins i tot hi ha un cinema, mini, però és un cinema on habitualment es passen pel·lícules dels Himalàies. Hi ha unes Bakeries tremendes, on es pot degustar el típic Apple Pie... boníssim!

Llevat que vam començar amb un parell de dies rúfuls, no cal dir que la resta de dies han estat fantàstics amb uns dies clars i sense núvols, que quan marxava el sol calia abrigar-te de valent. Fins i tot, en la nit al High Camp a 4.850 m se'ns va glaçar l'ampolla d'aigua dins de l'habitació!!!

El monestir budista d'Upper Pisang

2011-11-26T17:16:00.003+01:00

Una de les millors sorpreses d'aquest trekking ha estat la gent i la seva forma de viure, i també poder gaudir de les seves tradicions i religions, amb els seus chörtens, gompas i monestirs que hem anat trobant per la volta dels Annapurnes.

monjo budista d'Upper Pisang

monestir budista d'Upper Pisang

A dalt de tot d'Upper Pisang hi ha anclat un monestir budista, amb unes vistes impressionants i lo milloret de tot ha estat poder contemplar l'Annapurna II, de 7.937 m, i l'Annapurna IV, de 7.525 m.

monjos budistes i vistes a l'Annapurana II i IV

També hem pogut disfrutar de l'amabilitat dels monjos, que t'ofereixen te i pastes, i presenciar les oracions habituals i càntics, que fan posar la pell de gallina.

prenent el te amb els monjos

interior del temple budista

Amb un ambient de pau i relax brutal!!!! De lo millor del trekking, sens dubte!!!

Annapurna Round

2011-11-26T07:51:00.001+01:00

Han estat 10 dies de caminata sense parar però ha valgut realment la pena, per nosaltres ha estat un dels millors trekkings que mai hem fet, l'Annapurna Round.

vistes als Annapurnes de camí a Letdar

De moment encara no hem visitat les ciutats més importants del país, i per tant no sabem el què ens depara Nepal, però estem del tot segurs que no hagués estat el mateix visitar Nepal sense apropar-nos en aquests poblets de gent amable i acollidora, gent que amb res és feliç i t'ho dónen tot.

preparant-nos els plain chapatti, a Danaqyu

benvinguda a Lower Pisang

Però també hem de dir que la ruta de la Volta als Annapurnes està molt preparada pel turisme i per tant és molt i molt fàcil accedir-hi. Hi ha molts allotjaments al llarg del circuit, a la majoria de llocs pots dormir gratuïtament, a canvi de fer els àpats a les guests houses, a mesura que vas pujant d'altitud els preus s'incrementen i és que en certa manera és ben lògic. La zona és de díficil accés per carretera, per ara, i diem per ara perquè la carretera està en plena construcció.

estupa de Bhraga, de camí a l'Ice Lake

Creiem que aleshores perdrà tot l'encant, per nosaltres tota una pena, ja que tots aquests pobles que més o menys viuen del turisme, perdran aquesta gran font d'ingressos. Actualment una part d'aquesta volta ja està força perduda i és que des de Muktinath a Tatopani ja hi ha accés per carretera i la major part del sender és la mateixa carretera, la qual cosa ha fet que molta gent ja acabi el trekking a Muktinath mateix.

A partir dels 4.000 m hem pogut veure els famosos yaks del Nepal, ja que habiten a grans altituds.

divisem els primers Yaks passat Yak kharka

Les etapes del trekking han estat les següents:

1a etapa: de Besisahar (820 m) a Bahundanda

2a etapa: de Bahundanda (1.310 m) a Tal

3a etapa: de Tal (1.700 m) a Chame

4a etapa: de Chame (2.710 m) a Upper Pisang

5a etapa: d'Upper Pisang (3.310 m) a Manang

6a etapa: Manang (3.540 m), dia d'aclimitació, vam fer una sortida a l'Ice Lake (4.600 m)

7a etapa: de Manang a Letdar

8a etapa: de Letdar (4.200 m) a High Camp

9a etapa: de High Camp (4.850 m) a Thorung La Pass (5.416 m), fins a Muktinath

10a i 11a etapa: de Muktinath (3.800 m) a Tatopani i de Tatopani a Pokhara

al Thorung La Pass a 5.416 m, el pas més alt del món

En total han estat 121 kms i hem arribat fins a 5.416 m d'alçada, on el Thorung La Pass, el pas més alt del món, ens esperava. Hem tingut molta sort, no hem tingut cap símptome de mal d'alçada, només el cansament que cada dia feia més ressò a les nostres cames.

Namasté!!

2011-11-14T18:31:00.003+01:00

Després d'esperar-nos a l'aeroport de Londres unes 6 hores, arribem a Delhi on ens esperen 9 hores més, estàvem fets pols. Al final arriba l'hora de pujar a l'avió, amb poc més de 2h ens plantàvem al que és el primer destí del nostre viatge, arribem a Katmandú, Nepal.

El dia d'ahir ens el vam passar al bus de trajecte de Katmandú a Pokara, on a banda d'enllestir els tràmits per accedir al parc dels Annapurnes, també hem passejat per la vora del Lakeside, el qual ens ha agradat bastant.

Us deixem aquestes quatre ratlles perquè estarem desconectats durant uns 15 dies, tot i que el temps no pinta massa bé, creuarem els dits, ja que a partir de dijous sembla que la cosa millorarà, ens n'anem a fer un trekking pels Annapurnes. A la tornada us ho explicarem tot!!!

Allotjaments

2011-11-11T07:24:00.000+01:00

Aquest post és un recull dels nostres allotjaments durant la nostra volta al món, i mirarem d'anar-lo actualitzant a mesura que anem viatjant.

Repetiríem la majoria d'allotjaments dins una economia de motxiller, de totes maneres, només recomanem aquells allotjaments on realment ens vam sentir molt a gust i la relació qualitat-preu és excel·lent. Però això és només el nostre punt de vista, ja que hi ha molts factors que hi juguen quan un viatja. Si realment han estat molt bàsics, brutejaven, el personal era incompetent o altres factors, us indiquem eviteu-lo. A l'inici de cada país especifiquem quin és el tipus d'habitació estàndard que s'hi troba, en aquell país en concret.

Nepal i Volta als Anapurnes

La relació d'allotjaments al Nepal, si no diem el contrari, és habitació doble, bany privat amb aigua calenta, i wifi a l'habitació. Els allotjaments econòmics no subministren ni tovallola ni paper de wc. Els preus dels allotjaments, ens han costat entre 4'50€ i 6'50€ l'habitació doble.

Katmandú, Annapurna Guesthouse, 650 nrp, a Thamel, però en un carreró tranquil, bany compartit, net i personal simpàtic.

Pokhara, Hotel Peace Ganga, 550 nrp, al Lakeside, justet, amb un llit dur com un roc però el personal molt amable.

Pokhara, Century Guesthouse, 500 nrp, també al Lakeside, habitació molt espaiosa i terrassa, net i el personal molt amable.

Bakthapur, Big Bell Guesthouse, 500 nrp, al centre de la ciutat antiga, de lo més econòmic que vam trobar, molt bàsic, l'habitació era molt humida.

La relació d'allotjaments a la Volta als Annapurnes, si no diem el contrari, és habitació doble, bany compartit sense aigua calenta, alguns funcionen amb plaques solars, però sinó sempre hem disposat d'un gibrell amb aigua calenta. Naturalment, almenys fins a dia d'avui, sense internet. Les habitacions són molt bàsiques. A la majoria de llocs et surt l'allotjament gratuït a canvi de fer el sopar i esmorzar al mateix allotjament, només cal negociar-ho, de no ser així el preu de l'habitació és simbòlic, de 1€ a 3€.

Bahabunda, no recordem el nom, gratis, just abans d'arribar al poble, guest house molt familiar, amb només 3 habitacions.

Tal, Potala Guesthouse, gratis, cap al final del carrer principal, amb un menjador molt xulo.

Chame, Hotel Potala, 100 nrp, al principi del poble, habitació molt freda, vàrem poder menjar a la pròpia cuina, a la vora del foc.

Upper Pisang, Everest Hotel, gratis, a dalt de tot del poble, just a sota del monestir budista amb unes vistes impressionants als Annapurnes, la senyora que el porta és un encant, molt amable tot i que les nostres converses s'han basat amb signes. Recomanem!

Manang, Marshyangdi Hotel, 100 nrp, al mig del carrer principal, personal una mica antipàtic. Eviteu-lo.

Letdar, Hotel Snow Land, 150 nrp, només hi ha 2 allotjaments, aquest és el primer que hi ha. Doneu records a en Cham, el petit de la família, si us hi pareu ;-).

High Camp, High Camp, 300 nrp, refugi de muntanya a 4.850 m però amb habitacions privades, bon menjar i personal amable.

Multinak, Bob Marley Guesthouse, gratis, al carrer principal, hotel xulíssim, res a veure amb els allotjaments de la resta del trekking, aquí es nota que ja hi ha carretera. Hi ha una agradable llar de foc on fer petar la xerrada amb la resta de caminaires i relaxar-se després de la llarga jornada del Thorung La Pass.

Ghasa, National Guesthouse, 150 nrp, al centre del poble.

Índia

La relació d'allotjaments a la Índia, si no diem el contrari, és habitació doble, bany privat amb aigua calenta i sense wifi a l'habitació, però amb ordinadors a la recepció i accés a internet pagant. Els allotjaments econòmics no subministren ni tovallola ni paper de wc. Els preus dels allotjaments, ens han costat entre 3'50€ i 9€ l'habitació doble.

Delhi, Hotel Star Paradise, 500 irp, a la zona motxillera del Paharganj. Bastant net.

Varanasi, Hotel Alka, 500 irp, davant del ganges amb unes vistes espectaculars, bany compartit. Molt net. Recomanem!

Khajuraho, Yogi Lodge, 250 irp, a davant dels temples. Bastant tritllat, suficient per una nit. No repetiríem, segurament hi ha millors opcions.

Agra, Shanti Lodge, 350 irp, a la zona motxillera del Taj Mahal, habitació molt espaiosa. Bruteja força.

Jaipur, Hotel Hathroi Palace, 600 irp, a la zona motxillera molt a prop del Pearl Palace, recomanat a la Lonely i del que recomanem el seu restaurant. Molt net.

Pushkar, Hotel Kanhaia Haveli, 300 irp, cèntric, wifi a la recepció gratis. Net.

Udaipur, Hotel Ishwar, 400 irp, cèntric i nou, pillàvem el wifi de l'hotel del costat a l'habitació. Molt net.

Jodhpur, Sarvar Guesthouse, 500 irp, cèntric al casc antic, wifi gratis al lobby. Té un restaurant a l'àtic i vistes al fort. Correcte.

Jaisalmer, Sagar Guesthouse, 450 irp, a l'interior del fort, es pilla el wifi del veí a l'habitació. Normal.

Tailàndia

La relació d'allotjaments, si no diem el contrari, és habitació doble, bany privat amb aigua calenta i wifi a l'habitació. Els preus dels allotjaments, ens han costat entre 3'50€ i 15€ l'habitació doble.

Bangkok, Nat2 Guesthouse, 400 bht amb ventilador, a Kaosan Road, en un carreró apartat del merder. Bàsic. La recepcionista una mica aixalabrada, però amable.

Koh Lanta, Lanta Guesthouse, 400 bht amb aire i 250 bht amb ventilador, al centre de BanSaladan, regentat per una parella tailandesa maquíssima i molt atenta. Bany compartit. Molt net. Te i cafè gratis al lobby, també et deixen utilizar el microones i la nevera.

Koh Lanta, Lanta Lantern, 500 bht amb ventilador, també a BanSaladan, al costat del port. Correcte.

Krabi, Gafiyah Guesthouse, 600 bht amb aire i 350 bht amb ventilador, al costat del mercat nocturn, amb diferents tipus d'habitacions, la nostra impecable. Net. Te i cafès gratis al lobby.

Sukhotai, Old City Guesthouse, 150 bht, a l'Old City, en un carreró molt pròxim a l'entrada del recinte històric, amb diferents tipus d'habitacions, vam agafar la més bàsica però suficient. Bany compartit.

Chiang Mai, Sarah Guesthouse, 300 bht, en un soi entre el Night Market i l'Old Quarter, la mestressa una mica borde, però tenint en compte lo difícil que és trobar allotjament a Chiang Mai i que els preus es disparen, no està mal.

Laos

La relació d'allotjaments, si no diem el contrari, és habitació doble, bany privat amb aigua calenta i sense internet. Els preus dels allotjaments, ens han costat entre 4€ i 9€ l'habitació doble.

Huay Xai, Oudomphone Hotel 2, 80.000 lak, cèntric, habitació espaiosa (per tres pax). Correcte.

Luang Nam Tha, Zuela Guesthouse, 70.000 lak, molt cèntric, a davant mateix del Night Market, habitació amb wifi, espaiosa i neta, personal molt amable i disposen d'un restaurant boníssim, amb unes noodle soup gegants. Recomanem!

Luang Prabang, Halulao Backpackers, 90.000 lak, una mica apartat del centre però ben situat, habitació amb wifi. Hi ha habitacions de varis preus, la nostra és amb bany compartit. Després de donar moltes voltes és el més econòmic que vam trobar en temporada alta, la majoria rondaven als 120.000 i/o estaven plens. Correcte.

Nong Khiaw, Lin Tong Guesthouse, 70.000 lak, a l'altre costat del pont, bungalow amb bany privat, net i nou. Disposa de bungalows més antics, sense bany però més econòmics.

Muang Ngoi Neua, Riverside Guesthouse, 40.000 lak, pujant les escales de l'embarcadero a mà dreta. Bungalow amb bany privat i sense aigua calenta molt bàsic, es salva perquè té un bon restaurant. Personal calent quan sua. No hi ha internet en tot el poble.

Muang Khua, Munt Chai Guesthouse, 70.000 lak, al centre, hotelet nou i molt correcte, llàstima que el personal no parla anglès. Només hi ha un ciber en tot el poble.

Vietnam

La relació d'allotjaments, si no diem el contrari, és habitació doble, bany privat amb aigua calenta i wifi a l'habitació. Els preus dels allotjaments, ens han costat entre 5€ i 11€ l'habitació doble.

Dien Bien Phu, no recordem el nom, 150.000 vnd, davant l'estació de bus, a prop hi ha 3 o 4 opcions. Bàsic però correcte per una nit.

Sapa, Mimosa Guesthouse, 140.000 vnd, al costat del mercat de SAPA, habitació espaiosa (per tres pax). Per la oferta que hi ha a Sapa, qualitat- preu molt correcte.

Hanoi, Tonkin Hotel, 250.000 vnd, bona situació a l'Old Quarter i esmorzar inclòs. Hi ha moltíssima oferta i vist d'altres coses hi ha millors allotjaments pagant una mica més.

Halong Bay, Aclass Cruise, creuer a la Halong Bay, bon menjar i quantitat, inclou curs de cuina, sortida amb caiac i visita a les coves

Hue, Thai Binh Hotel II, 180.000 vnd, al barri motxiller, a l'altra banda de la Ciutadella, habitació gran i força neta. Recomanem el Family Restaurant, que està just davant mateix de l'hotel, uns spring rolls boníssims.

Hoi An, Thien Trung Hotel, 252.000 vnd, bona situació a prop de l'Old Quarter, habitació bàsica però econòmica en vistes dels preus de la ciutat.

Ho Chi Minh, Kim's Place Hostel, 294.000 vnd, al barri motxiller, habitació amb aire acondicionat, que s'agraeix. En general és molt bàsic però el personal és amable i inclou l'esmorzar. Vam contractar els tours des del mateix hostel, els preus creiem que dels més econòmics.

Us diem a tots fins aviat!!! familiars, amics, bloggers, etc...

2011-11-10T16:57:00.000+01:00

Demà comença la nostra aventura, la que hem estat desitjant durant molt de temps, per això no volem marxar sense dir-vos a tots, pares, familiars i amics, que us trobarem molt a faltar!!

Des de ja fa unes setmanes que amb la nostra gent, la de sempre, la que veiem sovint i la que no, però que sabem que sempre hi són, ens hem anat trobant per "despedir-nos". Aíxí que deixem penjades algunes fotos d'aquestes trobades amb familiars i amics, així potser els moments de nostàlgia que hi hagi al llarg d'aquesta gran aventura seran més suportables quan obrim el blog i llegim aquestes línies. No cal dir que us trobarem molt a faltar a tots!!!!

Ara sí fins molt aviat a tots!!!

Preparatius (III). L'equipatge

2011-11-09T10:19:00.002+01:00

Ara toca un altre punt conflictiu, l'equipatge. Què portem? Ens hi cabrà tot? Quin pes portarem?

Com qualsevol viatge, la idea inicial és portar poc pes, entre 10 i 13 kg, una recomanació d'en Francesc Balagué va ser "no us capfiqueu amb el pes, porteu el que creieu que heu de portar ja que heu d'estar amb la motxil·la durant 1 any, heu d'agafar el que creieu que necessitareu, sigui molt o poc, però durant aquest any us heu de sentir còmodes". Entenem doncs, que a vegades és millor pecar de més que trobar a faltar cosetes. En el seu cas eren 17 kg. Nosaltres a dia d'avui encara no hem fet la prova de la motxil·la, però sí el que tenim pensat posar-hi.

A continuació us deixem el vídeo de preparació de la motxil·la del Francesc Balagué de Rutabaobab.

what's in my backpack from Francesc Balagué on Vimeo.

www.rutabaobab.com Learning around the world

Calçat: botes de mitja canya (indispensables per la Txell, que la pobra té els turmells com a xiclets), bambes, xancles trekking i les típiques brasileres, molt útils per a les dutxes.

Roba Hivern: Jaqueta/impermeable, jaqueta interior, polar, uns pantalons llargs hivern, un parell de samarretes tèrmiques, un parell de màniga llarga i un parell de mitjons gruixuts.

Roba Estiu: uns pantalons llargs que es puguin fer curts, un parell de pantalons curts, una faldilla i un vestit (o no), samarretes màniga curta i/o tirants (en principi creiem que lo ideal serien 7, per una setmaneta)

Roba bany i interior: banyadors, roba interior i mitjons, tovallola d'assecat ràpid (tipical decathlon) i pareo, el qual també et pot servir de tovallola.

Un altre tema relacionat amb l'equipatge és l'electrònica, portarem: una càmara reflex, una càmara compacta, un netbook, disc dur extraïble, iPod (carregat de música) i un lladre.

Altres cosetes indispensables, segons parlat amb diversos viatgers són: la farmaciola (comentat en l'apartat anterior), un tap universal, candaus, corda i pinces per estendre la roba, ganivet multiusos, frontal, xarxa mosquitera i les guies, un altre pes!!

Les guies aparentment ens donen seguretat, de totes maneres, moltes vegades acabes buscant les referències d'altres viatgers a través de la xarxa o en companys de viatge. Nosaltres ja teníem alguna que altre guia comprada, però creiem que serien últils guies e-books!!

Fins aquí la teòrica i les preparacions!!!

Ara toca posar-ho a la pràctica!!!

Moltes gràcies als consells viatgers de l'Eva i l'Aleix, en Marc i la Mireia, en Raül i l'Eva, i en Francesc Balagué. Ara ens toca a nosaltres, molts records!!! ;-)

Entrevistats a la ràdio!!!

2011-11-06T23:55:00.007+01:00

Avui ens han entrevistat a Ràdio 4, al programa "El millor de cada casa" dirigit i presentat per Miquel Murga. Aquí us deixem l'àudio de l'entrevista, ens podeu escoltar a partir del minut 4!! No cal dir que ens ha fet molta gràcia anar a la ràdio!!!

A la carta
> Radio
> Ràdio 4
> El millor de cada casa
> El millor de cada casa - 6 de novembre 2011 2a hora

I també han parlat altre cop de nosaltres a RAC1, aquest cop al programa "Via lliure" de Marta Cailà, on han recomanat el nostre blog ja que en breu iniciarem la nostra volta al món, el proper 11/11/2011!

Us deixo un petit vídeo amb l'àudio, on podeu escoltar el tall de 'Via lliure'.

Via lliure a RAC1, amb Marta Cailà from Txell i Xavi.

Preparatius (II). La Salut

2011-11-01T20:37:00.001+01:00

En aquest post us continuarem explicant els preparatius per un viatge tan llarg, com ara, la salut, les vacunes, la farmaciola, etc.

Primer de tot cal demanar hora al Centre de Vacunacions Internacionals, el més proper a casa teva, normalment a l'estiu sol estar col·lapsat, així que millor demanar hora amb suficient antelació. Segons ens van informar, per marxar correctament vacunats, amb un mes d'antelació a la sortida del viatge és suficient per a qualsevol destinació. Per cert, quan nosaltres hi vam anar el cost de la visita al viatger és de 20 euros i per les vacunacions 15 euros.

Publicitat impresa "MOSQUITO" realitzada per l'agència de publicitat "Springer & Jacoby Werbung" pel producte: Vaccination Against Malaria

Quines vacunes ens han posat?

En el nostre cas ens van vacunar de la Febre Tifoidea, l'Hepatitis A, la Ràbia, l'Encefalitis Japonesa i la Polio. Ja estàvem vacunats de la Febre Groga, així que ens vam estalviar una punxada! La Febre Groga és obligatòria per entrar en alguns països, i se n'exigeix el Certificat Internacional de vacunació.

També ens han receptat la profilaxis del Paludisme o Malària, en el nostre cas el Malarone, molt estesa a tots els països tropicals. S´adquireix a través de la picada d´un mosquit, i per tant és important fer-ne una prevenció ja que actualment no es disposa de vacuna. En el nostre cas ens van aconsellar que ens hauríem de prendre el Malarone si visitàvem els següents països: Birmània i les regions d'Indonèsia (Lombok, Flores i Komodo) i l'Amazones a Perú i Bolívia.

En el cas del Dengue també és una malaltia transmesa pels mosquits i també s'ha de realitzar la prevenció.

Per la prevenció del Dengue i el Paludisme recomanen: utilitzar pantalons llargs i màniga llarga, evitar roba fosca i l'ús de repel·lents cutanis amb una concentració superior d'un 35% de DEET, com el Relec Extra Fuerte o Goibi Xtreme. En el cas del Palusdisme la utilització de mosquiteres per dormir, ja que és un mosquit nocturn, el contrari que el Dengue que és un mosquit diürn.

Ziguinchor, Casamance (Senegal). 2005

Els metges, revisions mèdiques.

Una vegada assolida la tanda de vacunacions també hem de fer la posta a punt amb visites als metges, per mirar de marxar amb els mínims d'imprevistos possibles, igualment és recomanable una revisió bucal.

Una vegada feta la revisió i haver escoltat el consell dels metges, cal preparar la farmaciola.

La farmaciola.

A dia d'avui, encara no la tenim, però en breu ens disposarem a preparar-la. Després de llegir diverses webs, blogs i fer les corresponents visites mèdiques, la nostra intenció és portar la següent farmaciola.

És útil comptar amb alguns medicaments per a símptomes menors, com analgèsics, antihistamínics, antidiarreics, etc.

Per ferides lleus i primeres atencions:

- tirites, gases, esparadrap, iode, benes i tisoretes.

Per les picades:

- After Bite,

- Diprogenta en pomada, per les picades fortes, antihistamínic amb antibiòtic i cortisona i

- Ebastine, per picors i al·lèrgies.

Per la panxa, les diarrees i els vòmits:
- Omeprazol, per acidesa,
- Motilium, per vòmits i
- Fortasec o Tiorfan, per la diarrea.

Analgèsics i antiinflamtoris i una mica de tot:
- Ibuprofè, per mal de cap, picades, cops, etc.,
- Voltaren en pomada per cops, dolors musculars, i
- Nolotil, per dolors molt forts.

Varis:
- Azitromicina, antibiòtic.
- Goibi Xtreme, repel·lent d'insectes.
- Malarone, la quimioprofilaxi del paludisme.
I estem valorant si portar Edemox pel mal d'alçada.

Ho sembla però no som metges sense fronteres!!!

A l'apartat salut també caldria incloure l'assegurança mèdica, però l'hem inclòs a l'apartat de la documentació.

Altres pàgines d'interès útils a consultar:

- Organització Mundial de la Salut, viatges internacionals i salut, i mapa de recomanacions per països.

Preparatius (I). Tràmits i documentació

2011-10-29T09:38:00.005+02:00

Ens queda molt poc per marxar, més ben dit, massa poc! Ara ens venen totes les pors, ens en sortirem?

En aquest post us explicarem els preparatius per un viatge tan llarg, com ara, la documentació, vacunes, equipatge, assegurances, diners, etc.

A 15 dies vista per marxar aquests han estat els nostres preparatius:

Primer de tot prendre la decisió de viatjar durant un any i agafar-nos un any per realitzar el que ens encanta, viatjar, aquest segurament necessitaria un post específic així que ho deixarem per més endavant. Una vegada presa la decisió toca informar a la feina i sol·licitar l'excedència corresponent, amb el temps suficient per tal que puguin agafar una persona al teu lloc de treball i poder reincorporar-te quan retornis, en cas que no et donin l'excedència, toca plegar, ja que la decisió ja està presa.

El segon pas és escollir la ruta, direcció, països, temps a destinar per país, climes, etc, aquest punt també ens el saltarem...

A continuació realitzem un llistat amb tota la documentació i tràmits necessaris abans de marxar:

- Passaports al dia. En el nostre cas, la Txell va tenir dificultats per renovar el passaport ja que d'entrada no et renoven la vigència del passaport si no falten menys de 6 mesos per la seva renovació, encara que el perdis, te'l tornen a fer amb la mateixa data de venciment. Després de sol·licitar cita, primer a Vic i després a Girona, finalment aconseguim renovar-lo.

- DNI's, aprofitem i decidim renovar els dni's i actualitzar la direcció del mateix.

- Carnet de conduir, i carnet de conduir internacional, a la Jefatura Provincial de Tráfico.

- Carnet d'alberguista internacional, International Youth Hostel Federation (IYHF), creiem que l'utilitzarem en la nostra etapa sud americana, o no, de totes formes hem preferit fer-lo. El seu cost és de 5 euros, fins a 30 anys, i pels majors de 30 anys, 12 euros.

- Assegurança de viatge. Respecte les assegurances hi ha moltes webs que en parlen, els preus poden oscil·lar entre 120 euros a més de 1.600 euros per un any de viatge. S'ha de tenir en compte: l'assistència mèdica, i quin límit té, exclusions, responsabilitat civil, etc. Us deixem l'enllaç d'un blog, Mochileando por Asia, on parla detalladament d'aquest apartat.

- FEEC. Nosaltres ja érem federats, amb l'assegurança de la FEEC ja queden cobertes les activitats de muntanya, com ara escalada, senderisme, etc. arreu del món, ja que la majoria d'assegurances de viatge no cobreixen el que consideren esports de risc i rescats a muntanya de més de 3.000 m, acostumats als Pirineus i Alps. Nosaltres tenim intenció de realitzar alguna caminda al Nepal i també a la Patagònia, si tot va bé.

- Visats, en aquest cas ens ha fet falta treure el visat per la Índia, de multi entrada, ja que entrarem 2 cops abans de 2 mesos. La resta de visats per el Nepal, Tailàndia, Singapur, etc, no és necessari disposar de visat previ, només cal passar per caixa quan arribis. Ens resta abans de marxar també deixar enllestit la Visa per Australia, que es realitza per internet, similar a l'ESTA americà, ja que farem escala a Sydney, i estarem 5 dies, abans de descansar a les Fiji i dirigir-nos a l'etapa de sud-amèrica. La visa australiana és vàlida per 1 any.

- Disposar de certificat digital per poder realitzar l'estimada declaració, s'obté de La Fábrica Nacional de Moneda y Timbre.

- Vacunacions i visites metges vàries, és a dir, la posta a punt. Aquest apartat l'explicarem en el següent post.

A part de la documentació original també disposarem de la mateixa fotocopiada i intercanviada entre nosaltres, i també guardada a la xarxa, per tal de poder disposar-ne en cas de pèrdua o robatori.

Deixarem pel següent post: la "salut", l'equipatge, l'electrònica, els diners, els vols...

Al món a RAC1, la volta al món d'en Xavi i la Txell

2011-10-28T17:12:00.001+02:00

Ahir a "El món a RAC1" d'en Jordi Basté van parlar del nostre blog!!!

Ahir al matí a primera hora ens van començar a arribar "WhatsApp" i missatges informant-nos que havien parlat per la ràdio del nostre blog!!! Ens ha fet molta il·lusió, tot i que amb les presses no hem pogut penjar-ho fins avui!!

"Un blog d’aquells d’esperits viatgers, en Xavi i la Txell, d’Arbúcies, que d’aquí ben poc, l’11 de novembre, se’n van a fer la volta al món. Si els voleu seguir!!, estemdevacances.blogspot.com"

Us deixo un petit vídeo amb l'àudio, on podeu escoltar els talls que hem sortit 'A cop de clic'.

El món a RAC1, 'A cop de clic'!! from Txell i Xavi on Vimeo.

Un cop vist el vídeo, dir-vos que el que més il·lusió ens farà és que ens seguiu!!! "Where the hell are?"

Enllaç a la secció diària "Un cop de clic" que realitza el periodista Xavi Bundó.

http://rac1.org/elmon/a-cop-de-clic/rufus-a-wall-street/

Where the hell are?

2011-10-21T12:37:00.011+02:00

Avui tot resseguint blogs per la blogosfera he tornat a veure els vídeos del famós Matthew Harding. Suposo que la majoria en algun moment o altre haurà vist algun vídeo de "Where the hell is Matt?".

I esperem que tots els que ens seguiu durant el nostre periple penseu el mateix, "On diables són?".

Pels que potser no heu vist un vídeo d'en Matt us deixem el seu tercer vídeo... Tot un personatge que es va fer famós per la idea de filmar-se ballant davant de moments o paisatges durant el seu primer viatge a la volta al món. Posteriorment ha continuat viatjant patrocinat, tot un fenomen!!! Us deixem la seva pàgina web, wherethehellismatt.com.

Aquest vídeo del 2008, a la xarxa ja l'ha vist quasibé 40 milions de persones!!

La Volta al Món en 365 dies

2011-09-30T18:21:00.000+02:00

Després de molt de temps de donar-hi voltes, al final ens hem decidit a agafar-nos un any sabàtic per poder realitzar el nostre somni, poder viatjar al voltant del món durant un any. Aquí pengem la previsió del nostre futur viatge que iniciarem el proper mes de novembre i tenim previst que duri un any.

Començarem pel Nepal i l'Índia i després farem camí cap al sud est asiàtic per conèixer-ne bona part, volarem a la Xina, farem un descans a les Fiji i d'allà ja saltarem a Sud Amèrica, i si tot va bé, acabarem el nostre viatge a la illa de Pasqua.

Per sort, el món és molt gran, i ens ha costat molt decidir quins països visitarem, a priori un any és molt de temps però a la realitat hem hagut d'esforçar-nos per quadrar els països a visitar, les seves bones èpoques per visitar-los i el pressupost.

Així que ens tiraven molt els continents que encara no havíem visitat, com Sud Amèrica i Àsia, i són bàsicament aquest els dos continents que visitarem. Un altre punt que ens ha costat és quadrar els climes, així que al final esperem haver-la encertat, ja que el principi volíem iniciar el viatge al revés i al gener. Però al final la comencem per Àsia i al Novembre. Hem intentat fer una ruta al màxim d'ajustada possible per coincidir en bones èpoques a cada lloc escollit i evitant l'època monsònica. És per això que d'Oceania ens dedicarem, gairebé, exclusivament a les illes del Pacífic, les illes Fiji, i farem escales a Sydney i Auckland, deixarem per una altra ocasió Austràlia i Nova Zelanda ja ho coneixem. La tornada tenim previst realitzar-la des de Santiago de Xile i si la butxaca encara ens ho permet mirarem d'acabar el nostre viatge a la Illa de Pasqua.

El dia 11 de novembre d'aquest any comença la nostra aventura, així doncs podreu seguir-nos a través d'aquest bloc que esperem que sigui del vostre agrat.

Escapada a Zuric!!

2011-09-29T17:13:00.005+02:00

El passat cap de setmana vam fer una escapada a Zuric, ja la teníem programada d'abans de decidir agafar-nos un any sabàtic. Així que vam posar rumb a Suïssa.

Zuric és la ciutat més gran de Suïssa i el motor financer del país. A més a més ha estat considerada la ciutat amb més bona qualitat de vida d’arreu del món durant els últims anys. No sabem si ho continua essent o no, però és una ciutat caríssima, ja que la crisi ha apreciat el franc suís aquests últims anys. Actualment la tasa de canvi del franc suís és de 1'20 francs per euro, respecte al 2007 que va ratllar a 1'70!! Bé, que cada dia som una mica més pobres!!

Hi hem estat un cap de setmana i ens ha donat temps suficient per veure'n els principals atractius turístics.

Així que vàrem decidir buscar un allotjament econòmic i la millor opció va ser dormir al City Backpacker Hostel, l'habitació compartida surt cara ja que no inclou esmorzar, però el hostel està prou bé i la ubicació és excel·lent, al casc antic de Zuric.
Al matí hem passejat pel carrer més comercial de la ciutat, el Bahnhofstrasse, veient les botigues que hi ha, ràpidament, ens n'adonem que Zuric no és una ciutat qualsevol. Molt traju, molta corbata... vaja, que hi ha caler!!
Al final dinem a un "take away" d'un supermarket d'aquests tan típics del nord d'Europa, on fins i tot s'hi pot menjar. A la tarda ens arribem als jardins de Chinagarten i fins al Zürichhorn, i ben seduïts pel sol que ens fa, hem aprofitat per fer-hi una bona migdiada.

El diumenge ens hem despertat sense poder fer absolutament res. Plovia moltíssim i a part d'un magnífic Starbucks obert, la resta estava tot tancat i barrat. Així que la nostra visita s'ha limitat en fer un cafè a l'Starbucks, com ja hem dit, i tot seguit cap a l'estació on hem agafat el tren de tornada a l'aeroport.

I així és com hem passat aquest cap de setmana al país de la xocolata.

I tot gràcies a que el passat mes de febrer vam assistir al I Congrés de la Volta al Món, que va tenir lloc dins el Saló de Turisme de Barcelona, el congrés va ser organitzat pel Club de Viatges. Durant el congrés, vueling va regalar 2 vols, els quals van sortir per sorteig i un d’ells, a Zuric, ens va tocar a nosaltres.