Creiem que hem estat de sort al repetir per segon dia al Festival d'Hemis ja que aquest va superar amb escreix el primer, sobretot perquè va fer un dia espectacular i l'assistència de turistes del dia anterior va baixar dràsticament.
una de les típiques màscares de fusta dels balls Cham just abans de sortir al patí del monestir
El primer dia estàvem asseguts al voltant de la plaça, donant l'esquena al monestir, i el segon dia ens vam situar incialment a la balconada que hi ha just davant del monestir, al costat de l'escalinata d'accés al temple, d'on surten tots els personatges de l'actuació, entre gent local i turistes indis. Com que el segon dia la gent estava força esponjada, vam poder moure'ns al voltant de la plaça, el primer dia cosa totalment imposible, i al final vam pujar fins a la coberta, i vam poder visitar les diferents sales interiors del monestir.
vista del pati del monestir, on es pot observar que sota la porxada hi ha el gran lama del monestir, assegut al tron i sota l'arcada central de la plaça cada dia s'hi exposa el retrat del cap espiritual del Ladakh
els pelegrins més devots fent anar la kora i passant el rosari durant la cerimònia
vista del pati del monestir durant els balls Chams
I el que ens va agradar més d'aquest segon dia va ser poder accedir a l'interior del monestir, a la sala principal del temple, on els monjos o lames es preparen per sortir a representar els balls Cham, vam poder observar com es vesteixen, maquillen o entrenen els últims passos.
l'interior del monestir, al "Dukhang" o sala de reunions, és el cor del complex del monestir i on els monjos fan el culte i les cerimònies
un dels esquelets, guardiants de la mort, preparant-se per sortir
uns altres lames preparant-se també el seu vestuari
Cal dir que aquestes cerimònies abans es celebraven en molts monestirs del Tibet i el Bhutan, però avui sobreviuen només al Ladakh en la seva forma original. En part, això té a veure amb el gran nombre de monestirs Drukpa del Ladakh que encara conserven alguns dels ritus màgics de temps pre-budistes. Els personatges i els símbols dels balls Cham tenen el seu orígen en els rituals Bön, religió prèvia al Tibet abans de l'arribada del budisme. El sincretisme del budisme amb la religió Bon només s'ha modificat en la representació que escenifica la victòria del Dharma sobre els dimonis i glorificar les gestes del gran mestre budista Padmasambhava.
interior de la sala principal del Monestir d'Hemis amb un Thangka de doble alçada al seu interior
Originalment els festivals més importants i interessants al Ladakh eren a Stok, a Matho, i a Hemis. Els dos primers són famosos per l'aparició dels oracles, i Hemis solia ser l'únic festival durant els mesos d'estiu. Però a partir del 1989 els festivals de Phyang, Takthok i Tiksey van ser traslladats a agost, al pic de la temporada turística, per tal d'augmentar els escassos ingressos dels monestirs que feien els seus festivals a l'hivern.
es poden veure els guerrers que defensen el Dharma, i l'espai triangular dibuixat al terra és un parany espiritual per la Linga
Actualment els antics sacrificis d'animals s'han transformat en el sacrifici d'una figura feta al forn anomenada Linga, que representa el Mal. En cada un dels dos dies els balls culminen en una destrucció ritual de la Linga, en el primer dia a Padmasambhava com a representant del Dharma, en el segon per Yama, el Senyor de la Mort, que, després de tallar l'Ego, perd el seu poder sobre l'home.
Yama, "God of Death", el déu de la mort, fent la seva entrada a la plaça
els esquelets són els guardians dels camps de cremació
Els "balls" consisteixen en la major part del temps en anar trepitjant fort i lentament al voltant del pati del monestir.
sota el paraigües el gran Guru Padmasambhava amb la màscara d'or, acompanyat per 7 de les seves personificacions més, cal observar que el Guru Padmasambhava fa una vegada i mitja més alçada que les altres encarnacions.
part del seguici del gran Guru Padmasambhava en la seva aparició durant el primer dia
i al final del segon dia, després que Yama perdi el seu poder, els esquelets de la cremació trepitgen amb els peus la Linga en el parany i l'aixafen a pols, celebrant la destrucció de l'Ego i del mal
La Linga té un doble significat, representa el mal al món, que atreu els homes del veritable camí, i també el mateix home, representa el "jo" que ha de ser destruït per alliberar l'home de sí mateix.
La majoria de devots s'asseuen al terra del pati, als balcons i al terrat del monestir. La gran majoria vesteixen les seves típiques indumentàries, amb les seves casaques velles, els nens escurant-se els nassos, les dones que mostren les seves millors gales, els joves avorrits, l'exèrcit indi amb pals per mantenir l'ordre, i uns pocs monjos intentant cobrar seient als turistes, els quals s'han d'evitar! Al balcó VIP s'asseuen els oficials de l'exèrcit indi, la majoria d'ells sikhs, amb les seves dones elegantment vestides i altres autoritats. El gran lama d'Hemis té un tron luxós situat sota els ràfecs del suport VIP.
collage amb diferents instantànies del festival
Malgrat el progrés imparable i la globlalització, que també ha arribat fins al Ladakh, aquí pots sentir que has retrocedit en el temps, que estàs en un altre món. Malgrat tot, durant la nostra estada al Ladakh no vam deixar-nos de sorpendre al trovar-nos monjos amb l'iPhone, amb ulleres de sol Ray Ban i fins i tot algun més agosarat amb gorra entregirada a l'estil més rape... i després et preguntes, fa falta? La globalització mica en mica ens acosta però també ens uniformitza.
després d'uns dies de recollir almoines, ja sigui de locals o turistes, els més petits aprofiten per gastar-se els diners a la fira
vista del pati del monestir al final del festival, amb algun que altre turista indi intentant fotografiar-se amb les màscares
Després de parlar amb diferents locals i turistes que coneixien l'Hemis Festival, tots ens indicaven que el millor dia dels dos era el primer. Nosaltres una vegada havent presenciat els dos, ens quedaríem amb el segon dia, hi assisteix la meitat de la meitat de turistes, i pots moure't tranquil·lament pel pati del monestir durant la representació, malgrat no ser uns experts en dances Cham creiem que l'esperit i les representacions són les mateixes els dos dies del festival, bé no del tot, ja que la diferència recau que en el primer dia apareix el gran guru Padmasambhava i tot el seu seguici, acompanyat de les altres 7 personificacions.
esperant la sortida del bus a l'estació de Leh
La majoria de turistes, per comoditat, arriben al Festival amb taxis, que prèviament han reservat en els seus hotels, Hemis està a una hora i mitja de Leh. Malgrat tot, és molt fàcil arribar al festival per lliure ja que el dia dels festivals continuament surten busos des de l'estació de Leh, cada 15 o 20 minuts, una vegada són plens surten, és la millor forma i la més econòmica per viatjar amb els locals, el bus surt per 60 Rs. Això si, anireu més apretadets! ;-)
una de les moltes parades ambulants de momos que hi ha l'exterior del monestir durant el festival
Es pot menjar i beure al mateix festival, i és molt barat, nosaltres vam menjar els dos dies momos, que surten la dotzena a 60 Rs, uns 80 cèntims d'euro, de carn o vegetals, també hi ha altres plats a escollir, però nosaltres som fanàtics dels momos! i per unes 10 Rs un
chai.
Al següent post ens endinsarem als Himàlaies, passarem el coll transitable més alt del món i trobarem les reminiscències de la ruta de la seda al bell mig dels Himàlaies...
