Las Vegas

Quin “desparpajo” de llums i colors…. Mare meva!!! I enmig del no resssssssssssssssss. Bé, segur que a tothom li passa pel cap més d’una notícia vista per la tele, que a Califòrnia cada any hi ha centenars de focs. Doncs no és d’estranyar, hectàrees i més hectàrees sense res, una calor d’escàndol i temperatures molt elevades. Conduint fins a las Vegas n’hem pogut veure 2. I un d’ells era molt a prop nostre. Enmig del desert, enmig del no res, aquests americans han fotut la bestiesa més gran mai vista. Hotels immensos, muntanyes russes que circulen per d’entre els hotels, plagis a Temples greco-romans, una Estàtua de la Llibertat, la Tour Eiffel (encara que més petita), canals venecians i les seves góndoles, la plaça San Marco dintre un hotel…. IMPRESSIONANT.

Doncs això és Las Vegas, res més que un complex turístic immens. I, com molts diuen el parc d’atraccions més gran del món per als adults. Parlant de parcs d’atraccions, sabíeu que aquí, a Las Vegas, hi ha un hotel, l’Stratosphere, i a dalt la torre hi ha un parc d’atraccions muntat? Mira… Mira… Americans!

Potser el que més ens ha cridat l’atenció ha estat el downtown, on ha començat tota aquesta història del joc. Hem agafat el bus davant del Bellagio i cap al downtown hi falta gent. Hem fet cas al que ens deia la guia i hem anat a sopar al buffet del Golden Nudget, un dels primers hotels-casino que es va construir a Las Vegas. En sortint, hem caminat pel Fremont Street, amb concerts en viu i tot decorat a l'època hippy, recordant el moviment hippy que hi va haver el 15/08/09 de fa quaranta anys als Estats Units: el Woodstock Music & Art Fair de la petita vila rural de Bethel, a l'estat de Nova York.

Hem trobat concerts en viu i directe i de cop, com per art de màgia, el sostre del carrer estava ple de llums i colors. Flipant! Era una pantalla de neó d’un cap a l’altra de carrer. La música a tot drap…. Molt xulo!!